Les forces de seguretat van investigar l’any passat 25.086 denúncies de desaparició a Espanya, un 5% menys que en 2024. D’eixe total, 2.635 van correspondre a la Comunitat Valenciana. Més de nou de cada deu casos es van esclarir i la mitat es va resoldre en els tres primers dies després de la denúncia, la qual cosa subratlla la importància de les primeres hores de busca.
Les dades procedixen de l’informe anual de persones desaparegudes que este dimarts han presentat la Secretaria d’Estat de Seguretat i el Centre Nacional de Persones Desaparegudes ( CNDES ). El document distingix entre denúncies i persones: darrere d’eixes 25.086 denúncies va haver-hi 16.024 persones afectades, un 1,1% menys que en 2024. La diferència s’explica perquè una mateixa persona pot acumular més d’una denúncia, especialment en el cas de menors.
En 11.461 persones es va registrar un únic episodi de desaparició, mentres que 4.563 van ser reincidents, amb una mitjana de tres denúncies per persona. Este patró de repetició s’eleva entre els adolescents, la qual cosa ajuda a entendre per què el total de denúncies supera al nombre de persones i per què tantes es resolen en pocs dies.
Menors i reincidència, claus del volum de denúncies
Les denúncies que van afectar menors d’entre 13 i 17 anys van representar el 59,1% del total. Per perfil, en 2025 el desaparegut va ser majoritàriament home (63%), de nacionalitat espanyola (62,4%) i major d’edat (51,3%). Si s’atén el còmput de denúncies, el 61,4% va correspondre a menors i el 38,6% a majors, amb prevalença del sexe masculí (58,3% enfront del 41,7% femení). Entre les persones estrangeres, les nacionalitats amb més casos van ser el Marroc, Algèria, Colòmbia i Romania.
Per comunitats autònomes, els majors números es van registrar a Madrid (3.874), Catalunya (3.564), Andalusia (3.333), Canàries (3.304) i Comunitat Valenciana (2.635). Per províncies van destacar Madrid (3.874), Barcelona (2.459), Las Palmas (2.238), València (1.395) i Santa Cruz de Tenerife (1.066).
També es van comptabilitzar 114 denúncies per desaparicions ocorregudes fora del territori nacional. Els països amb més casos van ser França (19), Alemanya (15), el Regne Unit (11) i el Brasil (6), amb un 67,5% de denúncies corresponents a hòmens. Des que existixen registres d’esta casuística, sumen 1.162 denúncies, amb un 87,1% d’esclariment.
En el còmput històric des que hi ha registres, les denúncies ascendixen a 346.870, amb una taxa de resolució del 95,7%. Romanen actives 6.874 denúncies, un 2,3% més que en 2024. Totes les actives estan associades a un assenyalament policial per desaparició compartit amb els països de l’espai Schengen, la qual cosa reforça la cooperació transfronterera en la seua busca.
Cap a un estatut de la persona desapareguda
Durant la presentació, Aina Calvo va tindre un record per a Francisca Cadenas, desapareguda en 2017 i el cos del qual es va trobar la setmana passada, amb la detenció de dos presumptes autors. Calvo va afirmar que ‘tota persona té dret a ser buscada’ i va reconéixer el ‘desassossec i desànim’ de les famílies quan la desaparició es prolonga. Va subratllar la ‘batalla’ del marit i els tres fills de la víctima, va destacar el ‘treball constant’ de la Guàrdia Civil i va defendre que la resolució del cas llança un missatge de ‘esperança i confiança’ en el treball policial.
La número dos d’Interior es va comprometre a més a impulsar un estatut de la persona desapareguda, una reivindicació ‘legítima i històrica’ de les associacions. Va precisar que serà necessari començar a recórrer eixe camí, que ‘no serà fàcil’ i que haurà d’abordar-se en l’àmbit parlamentari, obrint un procés per a dotar d’un marc específic esta casuística.
