Mastodon
30 C
València
Dimarts, 16 setembre, 2025

Un metge avança quan podrem traure’ns la mascareta en Espanya

 

Guillermo Hernández, cap de Malalties Infeccioses de l’hospital de Salamanca, apunta que encara que el virus té una gran capacitat de transmissió, veu cert optimisme sobre l’eficàcia de les vacunes, el fred en les noves mutacions i confia molt en la ciència. El doctor ha parlat amb ‘La Gaceta de Salamanca’, a on oferix les claus de la pandèmia i el que ens espera en un futur pròxim.

 

Preguntat per què li pareix l’arribada d’esta pandèmia quan molts experts ja avisaven d’ella anys enrere, Hernández assegura que «en les últimes dècades han aparegut en el món diferents brots epidèmics de nous virus per a l’ésser humà: malalties virals emergents.

 

El VIH, la infecció pel virus ébola, la infecció pel virus zika, la grip aviària, la infecció pel coronavirus SARS CoV-1 a la Xina o l’epidèmia per un altre coronavirus que va provocar el MERS. En general, són virus que infectaven prèviament només als animals i que, per diferents motius, acaben infectant a l’home», sosté el metge espanyol.

 

«Era una qüestió de temps que algun virus tinguera una capacitat de transmissió gran»

«El problema sorgix quan este virus és capaç de transmetre’s d’un ésser humà a un altre, com és el cas del SARS CoV-2. Només era qüestió de temps que algun d’estos virus tinguera una capacitat de transmissió gran entre els éssers humans perquè poguera provocar una gran pandèmia», ha afirmat Guillermo Hernández.

 

«Jo puc desdejunar en Madrid, i el mateix dia sopar en Nova York. Si una persona infectada per un nou virus, amb alta capacitat de transmissió, viatja d’esta manera, en poques hores el virus pot conseguir continents molt distants entre si. Jo sempre dic que els virus viatgen amb avió, i poden recórrer milers de quilòmetres en poques hores», confessa el doctor.

 

Hernández tem en certa manera l’arribada de noves pandèmies i ho considera així en este paràgraf: «És clar que continuaran apareixent infeccions emergents en els pròxims anys. A demés, la forma de vida de l’ésser humà és molt difícil que vaja a canviar, fins i tot després d’una experiència tan terrible com està sent la pandèmia del nou coronavirus».

 

«No obstant això, pensar que vindrà en un futur pròxim una gran pandèmia encara més atroç que la que estem vivint, em pareix una visió catastrofista del món, que res té a vore amb la realitat. Soc optimista, crec que la vacunació massiva de la població mundial acabarà per controlar esta infecció com s’ha produït en moltes altres ocasions al llarg de l’últim segle».

 

El que ha d’ensenyar-nos esta pandèmia

Guillermo Hernández considera que «encara que és esperable que apareguen al llarg del temps virus emergents que condicionen noves infeccions per a l’ésser humà, res hi ha en la ciència que faça pensar en realitat que s’espera una gran pandèmia que acabarà amb la humanitat».

 

«Espero que esta gran pandèmia ens ensenye a prendre mesures eficaces contra la propagació d’epidèmies similars, començant per tancar els aeroports de les zones a on comence la infecció per a intentar localitzar-la i que no puga propagar-se», explica.

 

Hernández assenyala el vital que és continuar investigant contra les malalties infeccioses, com està sent el coronavirus: «És molt important invertir en recerca, no ens cansarem de dir-ho. Els equips de recerca no es creen de la nit al dia, sinó que són el fruit de molts anys de treball ben fet.  Al meu entendre és molt prompte per a trobar un antivíric clarament eficaç».

 

«Probablement no hi ha cap malaltia a la que s’hagen dedicat més recursos i de la que s’haja publicat més en tan sols onze mesos. Igual que hem tingut en tan sols nou mesos bovines eficaces per a arribar en un futur pròxim a controlar la pandèmia, s’acabaran trobant antivírics per a tractar la infecció quan esta apareix. Per cert, probablement sí hem donat amb la tecla: la vacunació massiva de la població, juntament amb les mesures de distanciament social, mascareta i mesures higièniques», exposa.

 

«A la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans»

Concretament, sobre el Covid-19 assegura que és un virus «que ha posat en alerta als sistemes sanitaris de tot el món i porta provocades més de 2,3 milions de morts a nivell mundial en el moment de fer esta entrevista. Encara que el que ho fa tan temible no és la seua letalitat. El virus no té una taxa de letalitat elevada (la taxa de letalitat del MERS va ser d’un 30% i van morir al voltant de 851 persones, i el SARS CoV-2 té una taxa de letalitat al voltant del 2%). El gran problema d’este virus és la seua enorme capacitat de transmissió».

 

Finalment, qüestionat per la data en què tornarem a una certa normalitat, Guillermo Hernández apunta que «si conseguim dur a terme un programa de vacunació massiu com el que tenen programat el govern d’Espanya i les Comunitats Autònomes, a la fi d’any podrem fer una vida més pareguda a la que teníem abans, encara que penso que l’ús de mascareta i altres mesures similars ens acompanyaran molt més temps. El que no tinc tan clar és que puguem viatjar a qualsevol part del món, però també s’arribarà a conseguir amb el pas del temps», confessa.

 

«Mentres no estiga un percentatge important de la població vacunada, continuarem tenint onades epidèmiques, per tant sí que és previsible que apareguen noves onades al llarg dels pròxims mesos. La clau per a controlar esta infecció està en la vacunació a la població. Si en altres malalties les campanyes de vacunació massiva han conseguit la seua erradicació, no veig per què no passarà el mateix en el Covid-19», conclou.

Últimes notícies

Concentració demana la dimissió de Mazón davant l’obertura del curs en la Universitat d’Alacant

Unes 150 persones van rebre amb pancartes i consignes a la comitiva de l'acte d'obertura del curs de les universitats públiques valencianes en la UA. Van reclamar l'eixida de Carlos Mazón i del conseller José Antonio Rovira; l'inici es va retardar uns minuts i no va haver-hi incidents.

Les universitats valencianes arranquen curs amb quasi 190.000 alumnes i 51 nous títols

Quasi 190.000 estudiants inicien el curs 2025-26 en les cinc públiques valencianes, que incorporen 51 noves titulacions amb impuls a IA i ciència de dades. El finançament supera els 1.100 milions i es reforcen beques i taxes congelades, amb reptes a la PAU i protestes en l'acte inaugural

El IVASS farà una auditoria forense per presumptes irregularitats del Botànic

El IVASS anuncia una auditoria forense per a revisar presumptes irregularitats de l'etapa del Botànic en contractació, contractes menors i gastos. La direcció defén que ja aplica mesures de control i transparència.

La defensa de Sergio Blasco demana la nul·litat de la causa de l’Hospital General de València

La defensa del exgerente de l'Hospital General de València sol·licita anul·lar tota la causa per considerar-la prospectiva i sense indicis previs. El tribunal resoldrà sobre les nul·litats abans de la pròxima sessió.

Barcala encapçala una delegació d’Alacant a Weihai per a captar inversions i tancar un acord de cooperació

Alacant participarà del 19 al 21 de setembre en el Fòrum de Ciutats Exquisides 2025 de Weihai per a atraure inversió i reforçar llaços comercials. L'agenda inclou un conveni a quatre anys, visites a parcs industrials i la presentació d'oportunitats en turisme, tecnologia i sostenibilitat.

Dotze xefs internacionals cuinaran paelles en el World Paella Day este dissabte a València

El World Paella Day 2025 reunix este dissabte en La Marina de València a 12 xefs d'Europa, Amèrica i Àsia per a cuinar i competir amb les seues paelles. Hi haurà semifinals des de les 10.00, final a les 14.00, racions a 5 euros i proclamació del guanyador a les 17.15.

Treballadors de la sanitat pública protesten pel tancament en fals de l’estatut marc

Sindicats convoquen concentracions en centres de diverses comunitats per a denunciar que Sanitat vol tancar en fals la reforma de l'Estatut Marc. Reclamen 35 hores, jubilació voluntària i una reclassificació professional amb efectes retributius

El PPCV atribuïx a l’anterior direcció d’À Punt els vídeos del Cecopi sense so

El PPCV sosté que va ser l'anterior adreça d'À Punt, nomenada pel Botànic, qui va fixar l'enviament de vídeos del Cecopi sense àudio. Compromís reclama les gravacions completes.