El València Basket es va assegurar la seua presència en els quarts de final de l’Eurolliga en derrotar per 102-96 al Armani Milà en el Roig Arena, en un dol en el qual va arribar a anar 14 punts a baix i que va canviar per complet quan Jean Montero va decidir estrényer arrere i contagiar a tot l’equip. La victòria, mancant dos jornades per al final de la fase regular, assentisca al conjunt de Pedro Martínez en el top 4, la zona que garantix avantatge de pista en l’eliminatòria.
El xoc va arrancar amb un guió que semblava còmode per al València Basket en atac. L’equip taronja va trobar el cércol amb facilitat gràcies a la seua velocitat per a córrer la pista i a la falta de duresa defensiva del Milà, que va permetre camins clars cap a la seua canastra. Primer Papi Badio i, després, Jean Montero van aprofitar eixa debilitat per a sostindre una anotació alta des de l’inici.
No obstant això, eixe bon moment ofensiu va tindre un efecte enganyós. Com el València sumava amb aparent facilitat, no va trobar motivació per a endurir el seu defensa i va acceptar un intercanvi de canastres que va igualar el partit. La capacitat del Milà per a castigar cada distracció, amb Zach Leday molt inspirat en els primers minuts, va permetre al conjunt italià mantindre’s sempre a prop en el marcador (17-17, m.7) i convertir el dol en una successió constant d’atacs productius en les dos pistes.
Un intercanvi de canastres que es complica
Amb l’encert de Badio i Darius Thompson assegurant punts, el València Basket va prolongar eixe ritme alt, però sense fer el pas que exigia el partit en defensa. Cada possessió es convertia quasi automàticament en punts per a un i un altre equip, una situació que feia gaudir al públic del Roig Arena però que no satisfeia a Pedro Martínez, conscient que un xoc a tanteig desbocat afavoria que qualsevol sot poguera resultar decisiu (44-45, m.16).
En els minuts finals de la primera part, el València va intentar, per fi, pujar la intensitat arrere. No obstant això, la reacció va resultar desordenada. L’equip es va veure imprecís en la gestió d’eixa major agressivitat i va acabar obrint buits que el Milà, crescut per la seua fluïdesa ofensiva, va aprofitar per a firmar un parcial perillós. Només la concentració i claredat d’idees de Badio, molt directe cap al cércol, van contindre el desavantatge abans del descans (51-54, m.20).
Mentres els jugadors estaven en vestuaris, el triomf del Dubai en Kaunas va reduir al mínim les opcions del Milà d’aconseguir el play in, encara que el conjunt dirigit per Giuseppe Poeta va mantindre el seu pla de partit com si res haguera canviat. Recolzat en la potència interior de Nebo, el quadre italià va dominar l’arrancada del tercer quart i un triple de Armoni Brooks va estirar la renda més enllà dels deu punts, obligant a Martínez a parar la trobada.
Va ser llavors quan va emergir la figura de Montero.
El dominicà va captar el missatge de la banqueta i, a més de demanar l’empenyiment de la graderia, va fer el pas avant que necessitava el València en defensa. El problema ja no era només el marcador, sinó la confiança adquirida per un Milà deslligat en atac, amb Shavon Shields convertit en una màquina d’anotar (61-75, m.25). El canvi d’actitud de Montero, amb ajudes més agressives i mans actives en línies de passada, va marcar el punt d’inflexió.
Amb el públic ja encés, el València Basket es va arromangar per fi arrere. La millora defensiva, basada en un esforç col·lectiu més constant i en un millor tancament del rebot, va reduir progressivament l’eficàcia italiana i va permetre als locals córrer i anotar amb major comoditat. Eixe nou escenari va retallar el desavantatge fins a deixar-la en només tres punts al final del tercer quart (78-81, m.30), un resultat impensable pocs minuts abans i que retornava per complet la iniciativa emocional als taronja.
En l’inici de l’últim període, un triple de Matt Costello va acabar d’activar la remuntada i un robatori culminat amb canastra de Badio va posar al València per davant per primera vegada en molt de temps. A partir d’ací, el Milà es va veure obligat a respondre endurint el seu defensa, però ja es va trobar amb un rival completament endollat. Jaime Pradilla, que no havia llançat fins llavors, va aparéixer en el moment clau amb cinc punts seguits que van ajudar a contindre la pressió visitant i a consolidar l’avantatge local.
La combinació de l’arpa defensiva del València, els primers errors no forçats del Milà i el domini del rebot en les dues zones va inclinar definitivament la balança. Amb el quadre italià forçat a arriscar més en atac, les pèrdues van augmentar i els taronja van aprofitar per a atacar amb paciència i assegurar cada possessió. Badio, molt sòlid des de la línia de tirs lliures, es va encarregar de tancar el triomf en els instants finals.
Mentres el partit es resolia, en la graderia van començar a aparéixer les calculadores. La derrota del Barça va fer matemàtica la classificació del València Basket per als quarts de final de l’Eurolliga i la del Reial Madrid li va permetre escalar una posició més en la taula fins a situar-se en la segona plaça. Així, l’equip no sols va certificar la seua presència en l’eliminatòria, sinó que va fer un pas ferma cap a l’avantatge de camp.
El triomf va tindre un significat especial per a un bloc que no partia entre els favorits de la competició i que competix amb un pressupost de plantilla situat en la zona mitjana-baixa de l’Eurolliga. Per això, l’èxit es va viure com una reivindicació del treball col·lectiu i de la capacitat per a sobreposar-se a les dificultats. Els jugadors van celebrar la victòria al costat d’unes graderies del Roig Arena entregades, conscients que el camí recorregut supera les expectatives inicials.
En l’apartat estadístic, el València Basket va firmar 102 punts amb una aportació coral. Montero va ser el màxim anotador amb 25 punts, ben acompanyat pels 20 de Badio, els 16 de Taylor i els 10 de Thompson. També van sumar Sako, Moore, Port, Key, Reuvers i Costello, subratllant la profunditat de la rotació. En el Armani Milà, Brooks va liderar l’anotació amb 20 punts, secundat per Shields i Leday amb 14 cada un, en un equip que va arribar viu fins a l’últim quart però que es va desplomar en els minuts decisius.
La trobada, corresponent a la trenta-sisena jornada de la fase regular de l’Eurolliga, va reunir 12.297 espectadors en el Roig Arena, un ambient que va resultar determinant en els moments en els quals el València Basket va necessitar canviar la inèrcia d’un dol que semblava escapar-se i que va acabar convertint-se en una de les victòries més significatives de la seua temporada europea.
