Onze persones han mort en la Comunitat Valenciana per causes atribuïbles a les altes temperatures durant els primers sis dies de juliol d’enguany, segons les estimacions del Sistema de Monitorización de la Mortalidad Diaria (MoMo) de l’Instituto de Salud Carlos III. La majoria de les víctimes tenien més de 65 anys, el que confirma que la calor extrema afecta sobretot les persones més vulnerables.
El detall diari de les defuncions mostra que la calor ha tingut un impacte continu en l’inici de juliol. Segons el MoMo, tres persones han mort el dia 1 de juliol. Els dies 2 i 3 de juliol s’ha registrat una mort cada jornada. Els dies 4, 5 i 6 de juliol la xifra ha sigut de dos morts en cada data.
En total, les dades provisionalment atribuïdes a la calor sumen onze defuncions. El sistema MoMo treballa amb estimacions diàries que es basen en l’excés de mortalitat observat respecte a les previsions habituals. Per això, estes xifres poden ajudar a valorar l’impacte de les onades de calor sobre la salut pública.
Comparació amb el mateix període de 2025
Les dades d’enguany mostren, de moment, un impacte molt menor que el registrat en el mateix període de l’any passat. En els primers sis dies de juliol de 2025, el MoMo va atribuir al calor un total de 54 morts en la Comunitat Valenciana. Ara, la xifra s’ha quedat en onze.
Esta diferència indica que les condicions meteorològiques i les temperatures registrades en l’inici de juliol d’enguany han sigut, previsiblement, menys extremes que en 2025. També pot influir que la població estiga més conscienciada i prenga més mesures de protecció, encara que el MoMo no valora estes causes, només estima l’excés de mortalitat.
Pel que fa al perfil de les víctimes, la gran majoria eren persones majors de 65 anys. Este col·lectiu és especialment sensible a les temperatures elevades per motius de salut, medicacions o dificultats per regular la temperatura corporal. Per això, les autoritats sanitàries solen insistir en la importància d’hidratar-se, evitar eixir en les hores de més calor i mantindre les vivendes el més fresques possible.
Diferències per sexe i per províncies
Segons les dades del MoMo, sis de les persones mortes en estos primers dies de juliol eren hòmens i quatre eren dones. Esta distribució per sexes mostra una lleugera major afectació en hòmens, encara que el sistema treballa amb xifres xicotetes i estimades.
Per províncies, la de València concentra el major nombre de defuncions atribuïbles a la calor, amb cinc dels casos detectats. En la província d’Alacant s’han registrat tres morts, mentres que en la de Castelló s’han comptabilitzat dos defuncions relacionades amb les altes temperatures.
Esta distribució territorial pot estar relacionada amb la densitat de població de cada província i amb les condicions climàtiques locals. València és la província més poblada de la Comunitat, i per tant és habitual que concentre més casos en este tipus d’estadístiques.
Desquadrament entre el total i la suma per províncies
Les xifres detallades per sexe i per província no coincidixen exactament amb el total global de morts. Davant d’esta aparent contradicció, fonts de l’Instituto de Salud Carlos III han explicat la manera de treballar del sistema MoMo.
Segons han indicat, les estimacions de mortalitat que fa el MoMo inclouen decimals. Després, quan es publiquen les dades, el sistema redondeja les xifres. Per este motiu, ‘els dades del MoMo no sumen exactament el mateix per províncies que per comunitats autònomes, perquè MoMo fa les seues estimacions amb decimals i després redondeja’, han assenyalat des de l’organisme.
Este mètode de càlcul pot provocar xicotetes diferències entre la suma dels detalls provincials i la xifra global per comunitat. No obstant això, des de l’Instituto de Salud Carlos III defenen que les dades continuen sent útils per a mesurar l’impacte general de la calor extrema sobre la mortalitat.
El seguiment continuat del MoMo permet detectar increments sobtats en les defuncions i relacionar-los amb factors com la calor. Estes estimacions servixen com a eina d’alerta per a les autoritats sanitàries i ajuden a planificar mesures de prevenció i protecció de la població més vulnerable.
