En estos dies de Nadal apareix en diferents formats i espais el verb estimar, per les felicitacions pròpies d’estes festes. Fa unes poques dates vaig rebre un missatge de l’encantadora amiga Ampariues que deia “Feliç Nit de Nadal en companyia dels que estimes i t’estimen”. Abans de continuar amb les estimes i els seus valors en la parla valenciana, caldria aclarir que el significat temporal de la paraula i festivitat de Nadal és diferent en valencià-català i en castellà.
En la llengua de ponent, la veu Navidad es referix al 25 de desembre, encara que també té un valor temporal allargat, “Paco vendrá por Navidad”, però normativament i usualment el vocable Navidad té el plural Navidades, “Pasará las Navidades en Ucrania”. En valencià, el Nadal d’un mateix any no té plural. El nostre, igualment, és el 25 de desembre, però del 24 d’este mes fins al 6 de gener tot és Nadal, sense el plural *nadals. Tenim un Nadal, però llarg. Però tornen a vore com estimem en les parles valenciana, catalana i balear:
Estimar i voler a la valenciana
Article publicat en el Levante-EMV, pàgina ‘Panorama’, el 7 de març de 2022
“Fa unes poques setmanes, la meua neta, de 8 anys, em donà un full a on hi havia dibuixada una figura de dona i una carinyosa dedicatòria que deia “T’estime Lola. Te curaràs prompte”, amb el prec que li’l passara a Lola, la meua dona (aviastra/iaiastra seua), confinada eixos dies pel contagi del Covid-19. En llegir-ho, vaig preguntar a l’autoreta del missatge gràfic: “Alexandra, a Lola l’estimes o la vols?”. I em contestà: “La vullc del tot, molt, iaio, però dona-li el dibuix com està pintat i escrit”. Pareix que coneix bé la distinció entre estimar i voler.
”Ocorre que el verb “voler”, com a ‘tindre amor’, ‘amar’, no ha tingut (ni té) del tot el beneplàcit dels mentors del valencià de llibre i de l’escola, que han preferit “estimar”, que és el verb preferent en el català oriental per a denominar l’enamorament, l’amor familiar, de parella, el d’amistat, etc.
I eixa promoció, afavorida per l’elitisme lingüístic, ha fet que eixes manifestacions d’amor en missatges curts es representen amb el verb estimar, ben bonic i divers, d’altra banda. Però en la parla valenciana preferim voler (a la parella, a la mare i al pare, als fills i filles, als iaios i iaies, als amics i amigues, a algú del veïnat, etc.), verb que, a més d’altres significats, com sabem, té el sentit ja esmentat de ‘tindre amor, amar’. Per la seua part, “estimar” significa ‘apreciar’, ‘considerar’, ‘calcular el valor d’una cosa’, ‘tindre en estima’, ‘preferir’, etc.
”Normativament, estimar també és ‘voler, amar’, però en la parla valenciana, en general, no l’usem en eixe sentit. Per a valencians i valencianes, en general, estimar no té el valor d’intensificació que té “voler”, com a “amar”. Donar a “estimar” el sentit de “voler” o “enamorar” pot dur-nos a situacions equívoques i ben còmiques, com li va ocórrer a l’amic que mencionava Josep Lacreu en l’article “T’estime però no et vullc”, contingut en el blog ‘Pren la paraula’ de Levante-EMV (12-07-2019).
”El protagoniste de l’article va declarar el seu amor a la xica de la qual estava enamorat, emprant el verb estimar: “Vullc que sàpies que jo t’estime molt”. Ella també l’estimava a ell, però en adonar-se del valor que el declarant o declarador donava a estimar, i dels “pertinents” i voluntariosos aclariments lingüístics d’ell, la xica, fent un destriament perfecte (a la valenciana) dels dos verbs li va dir: “Jo també t’estime, però no et vullc”. Pobre, quin xafó! Un empatx, una indigestió de normativa, amb un uniformisme normatiu excloent, ens pot dur a fer el ridícul, algunes vegades. Si algú de vostés ha de declarar el seu amor a algú (valencià o valenciana), millor que li diga que la vol o el vol. Si només l’estima, farà curt”.
Com veem, per als valencians que parlem habitualment en esta llengua, estimar a la parella, als fills, pares, iaios i amics molt arrimats, és poca cosa. A eixa gent la volem i molt. I a les persones que apreciem, valorem o considerem, sí que les estimem. O les tenim en alta estima. Ocorre com en ‘llavar i rentar’ i com en ‘branques, cimals i rames’, però d’això en parlarem un altre dia.
