El dia 23 del passat mes de novembre es va celebrar la XVI Jornada pel Valencià en la ciutat de Castelló de la Plana, convocada, com en els últims quinze anys, per Taula de Filologia Valenciana (TFV). La crònica general d’eixa celebració figura en les pàgines de València Diari.
En línia amb TFV, l’associació Cercle Isabel de Villena (CIV) presentà una comunicació a càrrec dels professors Josep Saborit i Jordi Cassany titulada “Propostes d’admissions normatives i/o d’ús regular: lèxic”.
El CIV, a través del seu manifest (juliol, 2023), “Propostes per a una nova política lingüística” i d’altres documents, propugna l’acceptació normativa i/o la recuperació de l’ús principal o regular de moltes paraules, expressions i construccions lingüístiques genuïnes pròpies de la parla valenciana i/ ben usuals en el nostre parlar, però marginades pel sector fomentador del valencià de llibre, present en l’ensenyament i altres àmbits literaris.
En la Jornada a què ens referim, els ponents-autors de l’esmentada comunicació es van centrar en el camp del lèxic i en citar els diferents models existents: secessioniste, particulariste, convergent i uniformiste, però posant l’èmfasi que “Lo més important és que s’use la llengua normalment”.
En la citada ponència, s’assenyalava la necessitat de divulgar els llistats de paraules i expressions que són normatives, perquè són avalades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que no, o no del tot, pels sectors i àmbits “essencialistes” amb comandament en servicis i departaments universitaris i/o de l’ensenyament, que continuen bandejant paraules com agarrar, almorzar, arrere (i avant), defendre, encisam, servici i moltes altres esmentades pels membres del CIV.
I un vocable arraconat, perquè molta gent pensa que és un castellanisme no normatiu, és faena, substituït per feina, forma més pròpia del català oriental, però preferit pel noucentisme elitiste. El substantiu faena és un préstec del valencià-català al castellà. És totalment originari de la nostra llengua compartida. El Diccionario de la RAE entra faena, amb la indicació que procedix del cat. Feina és un particularisme de l’estàndard català, com assenyalen els presentadors-autors de la comunicació mencionada. És una paraula normativa, però no abandonem la nostra faena de tota la vida.
I una parella que pareix divorciada en molts escrits valencians i catalans és per i per a. Ara hi ha qui, per influència selectiva, no usa mai per a. Eixa restricció, desaparició, o quasi, del per a pot comportar alguna confusió en la parla valenciana. En una frase com “Tinc treball per la teua filla”, pot entendre’s que el que parla ha aconseguit un treball gràcies a la filla de la persona a qui es dirigix o també es pot entendre que oferix un treball per a eixa xica. Fer la distinció és més entenedor. Si és el segon cas, millor “Tinc treball per a la teua filla”.
Saborit i Cassany també assenyalaren els “particularismes valencians” usuals: esta, vacacions, lo, palometa, el sufix -iste, el pronom neutre lo i la locució conjuntiva per a que (p. e. “He vingut per a que em tornes el llibre). O l’accentuació de la pronunciació valenciana de Valéncia i que també va ser indicada en la ponència referida.
En definitiva, el CIV, i en el seu nom, els ponents citats, demanen/demanem treballar per a eliminar prejuïns estèrils cap a estes variants o formes que són genuïnes, usuals i la majoria, normatives.
