Nou Observatori Climàtic per a vigilar els parcs inundables metropolitans

La Generalitat ha anunciat la creació d’un Observatori Climàtic als parcs inundables metropolitans, amb l’objectiu de mesurar com esta gran infraestructura verda reduïx els riscos climàtics, millora el confort tèrmic i augmenta la resiliència del territori davant fenòmens meteorològics extrems.

Este nou observatori naix en col·laboració amb el Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo (CEAM). El projecte permetrà integrar la monitorització climàtica en el mateix disseny dels parcs inundables mitjançant una xarxa de recollida i anàlisi de dades. Esta informació servirà de suport a la presa de decisions i a la planificació de futures actuacions d’adaptació al clima.

El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha ressaltat la importància d’esta actuació. Segons ha indicat, la Generalitat aposta ‘per incorporar el coneixement científic a les grans actuacions de regeneració territorial impulsades després de la dana de 2024’.

Mérida ha remarcat que esta infraestructura verda ‘serà avaluada científicament per a reduir riscos, protegir la població i millorar la qualitat de vida de l’entorn’. Així es recull en un comunicat difós per la Generalitat.

Reforç de la protecció de la població

Des de l’Observatori Climàtic es recolliran i analitzaran dades meteorològiques i climàtiques de manera sistemàtica. Estes dades es coordinaran amb la informació que aporten ajuntaments i altres administracions públiques, amb la finalitat de divulgar este coneixement a la ciutadania i connectar l’experiència amb xarxes europees i mediterrànies d’adaptació urbana.

En el projecte participarà la investigadora del CEAM Samira Khodayar. La seua tasca se centrarà en l’estudi detallat de les condicions climàtiques i del comportament dels espais verds associats als parcs inundables.

El seguiment de variables com la temperatura, la humitat, la radiació solar o el comportament dels espais verds facilitarà informació rigorosa. Gràcies a això es podran dissenyar mesures d’adaptació més eficaces i reforçar la protecció de la població davant episodis de calor intensa, incendis o crescudes sobtades d’aigua.

En este sentit, Mérida ha explicat que la Generalitat ‘vol que la reconstrucció i regeneració de l’Horta Sud es convertisca també en una oportunitat per a situar la innovació i el coneixement científic en el centre de les polítiques públiques’. Segons ha afegit, es tracta d’incorporar ferramentes que permeten anticipar riscos i avaluar les actuacions que es desenvolupen sobre el territori.

Monitorització en temps real

La proposta inclou la posada en marxa d’un sistema de monitorització en temps real, basat en estacions meteorològiques completes i sensors de temperatura i humitat distribuïts al llarg del parc. D’esta manera es registraran dades contínues i detallades de les condicions ambientals.

Estos dispositius permetran caracteritzar les condicions microclimàtiques de la infraestructura i analitzar-ne l’evolució al llarg del temps. La informació generada serà útil per a optimitzar tant el disseny dels parcs com el seu manteniment i gestió diària.

A més, l’Observatori Climàtic estudiarà fins a quin punt estos espais ajuden a reduir els efectes de les altes temperatures i a facilitar l’adaptació climàtica. Per a això analitzarà elements com la creació de zones d’ombra, àrees de descans o corredors segurs per a la població.

‘Els parcs metropolitans representen una oportunitat per a impulsar una nova manera de planificar el territori, combinant la prevenció del risc d’inundacions amb la creació d’espais verds capaços d’aportar beneficis ambientals, socials i paisatgístics’, ha assenyalat Mérida.

Amb esta iniciativa, la Generalitat reforça el seu compromís amb la innovació, la investigació i les solucions basades en la natura. L’objectiu és avançar cap a un territori més segur, resilient i preparat per a afrontar els efectes del clima en les àrees metropolitanes.

Últimes notícies

Batemon i McGhee tomben el Valencia Basket al Roig Arena en un final calent

L’Ilerna Lleida ha estrenat la Lliga Endesa amb un triomf de prestigi al Roig Arena (100-105), liderat per James Batemon i Darius McGhee davant un Valencia Basket irregular i imprecís en els moments clau.

L’Ilerna Lleida sorprén el Valencia Basket en un final a cara o creu al Roig Arena

L’Ilerna Lleida ha guanyat el Valencia Basket per 100-105 en l’estrena a la Lliga Endesa, amb Batemon i McGhee decisius en un final ajustat al Roig Arena.

Rescatat un ciclista ferit a Banyeres i dos menors perduts al Montgó

Els bombers han rescatat un ciclista de 30 anys greument ferit en un bike park de Banyeres de Mariola i dos jòvens senderistes de 17 i 16 anys extraviats al Montgó, a Dénia.

Quatre-centes persones omplin la plaça de l’Ajuntament de València per la llei de vivenda ‘Maricarmen’

Centenars de persones s’han concentrat a la plaça de l’Ajuntament de València per donar suport al decret de vivenda ‘Maricarmen’ i a l’acampada de Madrid. El Sindicat de Llogateres reclama aturar desnonaments, renovar lloguers, limitar preus i reformar la LAU.

El València Basket inicia l’era Torralba amb la Supercopa LF Endesa

El València Basket ha conquistat la Supercopa LF Endesa a Torrejón de Ardoz davant l’Innova-TSN Leganés, dotzé títol del club i primer de l’era Javi Torralba. El tècnic estrena projecte després d’una profunda renovació en la banqueta i en la plantilla.

El València Basket alça la seua quarta Supercopa LF Endesa

El València Basket ha tornat a conquistar la Supercopa LF Endesa en Torrejón de Ardoz després de superar el Leganés (76-64), en una final intensa i igualada que llança el nou projecte taronja amb títol.

La UD Vall de Uxó goleja el Torrellano i es posa líder del grup VI

La UD Vall de Uxó ha vençut 0-3 al camp del Torrellano, amb dos gols de Meseguer i un d’Ali, i se situa líder en solitari del grup VI de Tercera Federació després de quatre jornades.

Un estudi de la UPV alerta que els rius d’Espanya i Bulgària són els que pitjor qualitat tenen a Europa

Un estudi liderat per la UPV assenyala que els rius d’Espanya i Bulgària presenten la situació més crítica de qualitat a Europa, mentre que Eslovènia és l’únic país alineat amb els objectius ambientals de 2030.