El Ple del Consell ha aprovat un decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial a la paella valenciana, com l’art d’unir i compartir. Són moltes les versions i modalitats que ofereix esta recepta i per això, en els darrers anys, han sorgit plans d’actuació i entitats per a la promoció i el reconeixement.
El decret recull la denominació principal del que és ‘paella valenciana‘ així com l’elaboració d’esta recepta, que compta amb diverses variants al llarg del territori valencià. Així mateix, es descriu la forma de cultiu i recollida de l’arròs, les diferents tècniques per elaborar la paella, així com el simbolisme que aporta este plat als àpats familiars.
Els seus orígens es remunten a l’any 220 aC, i va ser Alexandre el Gran qui va portar l’arròs a Europa. L’arròs no va ser sembrat en grans quantitats a València fins a l’arribada dels àrabs. Al segle XVI es comença a tenir constància de l’ús, el blanqueig i la neteja de la pellofa de l’arròs.
Ja al segle XVIII apareix en un manuscrit de receptes la primera cita referent a la paella o ‘arròs a la valenciana‘, on s’explicaven les tècniques per a la seua elaboració i es remarcava que l’arròs ha de quedar sec.
Al començament del segle XX, este plat típic s’expandeix a grans ciutats internacionals. D’esta manera, la paella aconsegueix el zenit amb el ‘boom’ turístic dels anys seixanta a Espanya amb l’arribada de turistes estrangers per passar les vacances a les costes espanyoles.
A més de la declaració com a Bé d’Interés Cultural, el decret estableix una sèrie de mesures de protecció i salvaguarda del bé, que es concretaran a realitzar tasques d’identificació, descripció, estudi i documentació del bé, incorporar testimonis disponibles amb suports materials que garantisquen la seua protecció i preservació o vetllar pel desenvolupament normal així com per la transmissió a generacions futures.
