Fa uns quants dies una nebodeta meua d’11 anys, filla d’un nebot, em va dir, “Tiet, hem vist unes cabretes munteses *pastant prop de la carretera de Sumacàrcer a Navarrés. Que xuli, eh, tio?” Sí, ara que veiem pocs ramats de cabres i d’ovelles, resulta bucòlic i, fins i tot, idíl·lic, anar de viatge d’un poble a un altre, de les zones rurals, i vore algun ramat de cabres munteses o comuns pasturant al costat de la carretera o d’un camí veïnal.
Em vaig interessar pel tema i li vaig explicar a la nebodeta que en la nostra família fa molts anys teníem cabres i veníem la llet cada dia a particulars i els xotets a carnisseries. I que jo, de menut, de tant en tant, quan no hi havia escola, acompanyava mon tio Quico, i també seu, a pasturar-les.
Com que el verb “pasturar” el vaig anomenar unes quantes vegades, la xiquiua em va preguntar si “pastar” cabres o ovelles està ben dit o no. Li vaig dir que està ben dit en castellà, però que en valencià això és “pasturar”. “Ja ho sabia, tio, però se m’havia oblidat”, em va aclarir. Fa alguns anys, en la pàgina ‘Panorama’ de Levante-EMV, ja em vaig referir a una confusió entre “pasturar” i “pastar” en el programa de Canal 9 “Trau la llengua”, conduït per Eugeni Alemany.
Un ajudant del presentador li posà al coll un collar amb un esquellot penjant com els que es posen als animals de pastura (ovelles, cabres, bous), precisament quan pasturen.
“Pasturar”, com sabem, és ‘portar els animals, principalment remugants, a un prat o a qualsevol lloc que hi ha herba, brossa o qualsevol vegetal a menjar directament de la planta o mata’, ‘acció de menjar-se l’herba o brossa, on creix, els animals de pastura’.
Una vegada penjat l’esquellot del coll d’Alemany, este va dir: “Ara podria anar a pastar”. Quina incomoditat, anar a pastar algeps, farina, formigó i altres pastes amb un esquellot penjat al coll. Hauria d’haver dit “Ara podria anar a pasturar”, metafòricament, clar.
En castellà, els animals solts que mengen brossa o herbes de terra, “pasten”. En “valencià”, “pasturen”. El verb i forma “pastar” és un d’eixos vocables, com molts altres, homònims, que tenen significats ben diferents en valencià i en castellà. Ocorre també amb “acostar”, “cama”, “colgar”, “llana”, “llevar”, “manar”, “rentar” i alguns altres. Per exemple, “acostar”, en la llengua d’Ausiàs March, vol dir “arrimar”, mentres que en la de Cervantes significa ‘gitar-se’ a dormir o a fer coses per a les quals cal estar ben desperts i despertes.
“Pastar”, en valencià és ‘treballar la pasta’, ‘mesclar farina amb aigua per a fer pa, galletes, etc. ‘Fer una barreja de terra o arena i ciment, o calç, algeps, etc., amb aigua. També és ‘manipular’, en sentit figurat: “No cal fer l’assemblea general, la Junta ja ho té tot pastat”. I “enviar algú a pastar fang” és ‘despedir, expulsar algú de mala manera’, “No aguante a Paco, l’he enviat a pastar fang”. I a allò que en esta llengua denominem “pastar”, en castellà és “amasar”.
