El ministre d’Agricultura i Pesca, Luis Planas, va rebutjar la proposta de la Comissió Europea per a fixar les possibilitats de pesca al Mediterrani en 2026 i la va qualificar d’irreal per plantejar només 9,7 dies de faena a l’any per vaixell. Va assegurar que Espanya barallarà per més jornades que l’any passat i va advertir que un límit tan baix equivaldria, en la pràctica, a mantindre la flota amarrada la major part de l’any. Va subratllar que el plantejament actual no reflectix els esforços de selectivitat que ja assumix el sector ni la continuïtat d’inversions i canvis operatius realitzats.
En el Consell que comença hui, els ministres de la UE han d’acordar les possibilitats de pesca per a 2026 a l’Atlàntic i al Mediterrani. Per a esta última conca, l’Executiu comunitari va proposar 9,7 dies de faena a l’any per vaixell, una reducció del 64% respecte als 27 dies inicialment plantejats per a 2025. Planas va sostindre que la idea ‘sembla d’un altre planeta’ i que ‘Fer-li a algú una proposta de nou dies (de pesca a l’any) és com enviar-lo a casa’, perquè, llegida estrictament, deixaria l’activitat pràcticament paralitzada.
El ministre va lamentar a més que eixe grau d’irrealitat alimente la percepció que la negociació és una representació que després es corregirà, encara que va insistir que es tracta d’una tasca dificilíssima que exigix concreció i resultats tangibles per a la flota.
Proposta de 2026 i canvis en les compensacions
Tant en 2025 com en 2026, el nombre inicial de dies podria augmentar si s’apliquen mesures de selectivitat que reduïsquen l’impacte en l’ecosistema marí. No obstant això, Planas va recordar que el mecanisme canvia: per a 2025 es va permetre triar mesures dins d’un catàleg i, amb una combinació parcial, es podia aconseguir un nivell de dies similar al de l’any anterior. En la proposta per a 2026, en canvi, per a situar-se alguna cosa per damunt de les 100 jornades seria necessari aplicar totes les mesures previstes. Això eleva l’exigència i els costos per als armadors, obliga a reprogramar campanyes i, si no es complix el paquet complet, deixa als vaixells molt per davall d’un llindar operatiu viable, prop dels 9,7 dies.
Espanya va concedir a més tretze dies addicionals a la flota del Mediterrani per a la campanya de Nadal de 2025. Amb eixa decisió, els 557 vaixells d’arrossegament sumen 7.339 dies anuals de faena en 2025, equivalents a 143 jornades per vaixell, el mateix nivell que en 2024. El ministre va explicar que, segons la interpretació de l’Advocacia de l’Estat del reglament comunitari, era possible eixe increment, i va defendre que es va adoptar per a mantindre la continuïtat de l’activitat i evitar una aturada en plena campanya.
En el seu balanç, Planas va recordar que en la negociació de desembre de l’any passat es van aconseguir 130 dies, però que va pactar amb el comissari de Pesca equiparar el resultat final a 2024 si les dades científiques milloraven, com va ocórrer, i que per això va dictar la resolució que va elevar el total a 143. Amb la mateixa determinació, va avançar, Espanya buscarà un resultat per a 2026 que garantisca més jornades que l’any passat.
Esforç de selectivitat i petició de recompensa
Planas va subratllar que el sector ‘està fent un esforç tremend’ amb mesures compensatòries i de selectivitat i que eixe treball ja està donant resultats, encara que moltes poblacions encara no han aconseguit el rendiment màxim sostenible. Va alertar que si a qui complix i progressa no se li recompensa, l’esforç pot tornar-se estèril. Va recalcar que les mesures són permanents i s’acumulen d’un any a un altre: ‘No es pot posar el comptador a zero cada vegada. No té cap sentit’.
El titular d’Agricultura i Pesca va reiterar que la Comissió ha de reconéixer eixe esforç continuat —malles, portes voladores, vedes i parades— i reflectir-lo en el nombre de dies d’activitat. Va assegurar que Espanya defendrà un equilibri entre la recuperació de les poblacions i la viabilitat de la flota d’arrossegament del Mediterrani, amb un marc de treball que premie les millores demostrables en selectivitat i conservació.
