La defensa de la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el sobreseïment lliure de la causa penal sobre la gestió de la DANA que s’instruïx en el jutjat de Catarroja, en la qual figura com investigada. De manera subsidiària, sol·licita que, si s’aprecien indicis per a investigar al expresident de la Generalitat Carlos Mazón, siga l’alt tribunal qui assumisca sense dilació tota la causa per a concentrar les diligències.
Arguments de la defensa
En un escrit, la representació de Pradas es posiciona davant la consulta elevada per la instructora al TSJCV sobre una possible investigació penal a Mazón i sosté que els fets analitzats no són de naturalesa penal, sinó administrativa. Per això, reclama que s’arxive la via penal i es dirigisca el debat al contenciós-administratiu, en entendre que, en les seues paraules, ‘ha d’acordar-se la clausura del present procediment al més prompte possible i dirigir el tir a l’àmbit on procedix: el contenciós-administratiu‘.
El lletrat subratlla que no n’hi ha prou amb ocupar un lloc de responsabilitat màxima per a imputar un delicte per omissió. Al·lega que, per a això, és imprescindible una posició de garantia prevista per una norma i que esta norma establisca una acció concreta capaç d’evitar el mal produït, tal com exposa: ‘per a atribuir la responsabilitat per omissió és precisa la posició de garantia prevista per una norma i que el que la norma preveja que ha de fer siga una acció que evite el mal que s’ha produït’.
Segons esta tesi, els fets objecte d’instrucció manquen de rellevància penal perquè la pèrdua de vides humanes va ser conseqüència directa d’una catàstrofe natural de magnitud imprevisible, el desenrotllament vertiginós de la qual va anul·lar qualsevol capacitat de reacció humana efectiva. I afig de manera literal: ‘I la jurisprudència penal, en estos casos, és clara, un fenomen de força major qualificat per tècnics experts com a imparable i imprevisible en les seues conseqüències concretes, està fora de l’òrbita penal’.
La defensa nega, a més, que existisca relació causal entre possibles comportaments omisivos i la mort de 230 persones; sosté que el nexe causal estaria trencat per la falta d’informació tècnica, la inacció informativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), la irreversibilitat del risc, la decisió unànime d’enviar el missatge És-Alert i l’absència d’interpretació tècnica de les dades. En este punt, acusa la CHJ d’ometre informació decisiva.
L’escrit també retrau que l’exposició raonada no contemple que Pradas va actuar integrada en un òrgan col·legiat de naturalesa institucional, el Cecopi, i no com a única responsable, un funcionament molt allunyat del comandament únic i l’obediència disciplinada pròpia de l’àmbit militar.
Així mateix, ressalta que, després de l’enviament del Es-Alert, es van produir 14 defuncions, 9 d’ells per incompliment dels missatges de protecció remesos a la població, la qual cosa, segons la seua argumentació, apunta al fet que la causa de les morts va ser principalment la magnitud de la riuada i les inundacions, i no tant la falta d’avisos previs.
Finalment, insistix que, una vegada constituït el Cecopi, la direcció del pla es va exercir juntament amb la delegada del Govern, Pilar Bernabé, en un comité de direcció, subratllant així l’existència de responsabilitats compartides.
