Els extrems del València viuen una prolongada sequera golejadora que s’allarga diversos mesos i ha reduït al mínim el seu pes en atac. En este escenari, el belga Largie Ramazani s’ha convertit en la gran excepció des de les bandes, concentrant pràcticament tota la pegada exterior de l’equip.
Ramazani ha aconseguit veure porteria davant Espanyol, Llevant, Vila-real, Osasuna i Sevilla. Els seus cinc punts suposen un contrast clar amb el rendiment de la resta de jugadors de banda del conjunt dirigit per Carlos Corberán, que han anat perdent presència i confiança a mesura que s’acumulaven els partits sense marcar. Mentres el belga ha anat guanyant protagonisme i apareix com la referència ofensiva per fora, els seus companys han quedat relegats a un paper secundari.
La situació més delicada és la de Arnaut Danjuma. El seu últim gol es remunta al 30 de setembre, en la derrota davant l’Oviedo a Mestalla per 1-2, en un partit en el qual a més va fallar un penal. Des de llavors han passat més de sis mesos sense que el neerlandés torne a marcar, una ratxa que ha marcat la seua temporada. Danjuma va començar el curs com a titular indiscutible i peça clau en l’atac, però la falta d’encert de cara a porteria ha derivat en una pèrdua gradual de minuts. Ara alterna titularitats amb partits eixint des de la banqueta, un símptoma de la desconfiança esportiva que ha generat la seua sequera.
Un altre dels extrems que ha vist frenada la seua aportació golejadora és Luis Rioja, habitual en els plans del tècnic. L’atacant no marca des del passat 1 de febrer, quan va anotar en la derrota enfront del Betis per 2-1. Des de llavors no ha tornat a sumar una miqueta, encara que en este tram sí ha aportat dos assistències, la qual cosa reflectix que manté una certa influència en el joc i en la generació d’ocasions. No obstant això, la seua participació s’ha desplaçat més cap a la creació i el desborde, quedant pendent recuperar l’eficàcia en la rematada per a alleujar la pressió sobre Ramazani.
Dificultats per a la resta d’extrems
Per part seua, Diego López va deixar de ser un fix en l’onze a la fi d’any i també arrossega una llarga ratxa sense gol. No anota des de l’1 de desembre, quan va marcar en l’empat davant el Rayo Vallecano a Vallecas (1-1). Des d’aquell partit el seu protagonisme s’ha reduït notablement: només ha disputat 279 minuts en 14 partits, la majoria entrant com a recanvi. En l’últim compromís de lliga enfront del Celta de Vigo ni tan sols va arribar a saltar a la gespa, una dada que reforça la idea que ha perdut pes en la rotació i que li està costant trobar continuïtat per a recuperar sensacions.
La llista d’extrems la completa Dani Raba. El jugador càntabre, primer fitxatge de la temporada i amb contracte fins a juny de 2027, a penes ha comptat amb oportunitats reals per a assentar-se en l’equip. Acumula únicament 256 minuts en Lliga i encara no ha estrenat el seu compte golejador. En els últims 16 partits de lliga la seua presència es reduïx a només huit minuts, disputats en la remuntada davant l’Alabés al començament de març. Eixa escassa participació limita les seues opcions d’aportar gol i li situa clarament per darrere de la resta de companys de banda en les preferències del cos tècnic.
En este context, l’aportació ofensiva des de les bandes del València recau quasi en exclusiva en Ramazani, que sosté el gol exterior de l’equip en solitari. L’acumulació de mesos sense marcar per part de la resta d’extrems incrementa la dependència del belga i reduïx la varietat de recursos en atac. De cara a la competició de lliga, el conjunt valencianista necessita que Danjuma, Luis Rioja, Diego López i Dani Raba recuperen l’encert i la confiança per a equilibrar la producció golejadora i no carregar tot el pes ofensiu en un solo jugador.
