La regularització extraordinària d’immigrants iniciada en abril ha incorporat 262.475 persones a la Seguretat Social fins al 30 de juliol de 2026. D’este total, el 12,1 % correspon a la Comunitat Valenciana, que s’ha situat com la quarta autonomia amb més nous afiliats, segons dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
En conjunt, el procés ha permés que milers de treballadors estrangers regularitzen la seua situació i accedisquen de manera plena al sistema de protecció social. Açò implica cotitzar, generar drets futurs i consolidar una relació laboral estable, tant per a ells com per a les empreses que els contracten.
Perfils laborals dels nous afiliats
Dels 262.475 afiliats vinculats a la regularització, 213.883 s’han incorporat al Règim General de la Seguretat Social. Esta xifra representa el 81,5 % del total i inclou, sobretot, treballadors per compte d’altri en sectors diversos com el comerç, l’hostaleria, la indústria o els servicis.
A més, 12.675 persones han quedat registrades com a treballadors autònoms, la qual cosa suposa el 4,8 %. Estes altes reflectixen perfils que impulsen xicotets negocis, activitats professionals o servicis especialitzats.
Altres 21.718 nous afiliats formen part del sistema especial de treballadors agraris, que concentra el 8,3 % del total. Són, principalment, empleats en campanyes agrícoles i feines relacionades amb el camp. També s’han sumat 14.054 persones al sistema especial de la llar, el 5,4 %, dedicades a cures i tasques domèstiques.
Finalment, 155 treballadors han ingressat en el règim del mar, que representa un 0,05 % del conjunt, vinculat a activitats marítimes i pesqueres, un àmbit més reduït però estratègic en alguns territoris costaners.
Més hòmens que dones en la regularització
Pel que fa a la distribució per sexe, el 60,3 % dels nous afiliats són hòmens, fins a un total de 158.171 persones. Les dones representen el 39,7 %, amb 104.304 treballadores regularitzades.
Esta diferència mostra un pes major de l’ocupació masculina en sectors com l’agrari, la construcció o determinats servicis. No obstant això, les dones tenen una presència molt significativa en àmbits com la llar i les cures, on la regularització també ha tingut impacte.
Madrid lidera, la Comunitat és quarta
Per territoris, Madrid és la comunitat que ha sumat més afiliats en este procés extraordinari, amb el 19,8 % del total. A continuació se situen Catalunya, amb el 17,8 %, i Andalusia, amb el 12,7 %.
La Comunitat Valenciana apareix en quarta posició, amb el 12,1 % dels nous afiliats procedents de la regularització. A continuació figura Castella i Lleó, que concentra el 4,4 %.
Esta distribució reflectix el pes econòmic i demogràfic de cada territori, així com la presència de població estrangera i la seua inserció en el mercat laboral. En el cas valencià, el resultat confirma la importància d’este col·lectiu en sectors clau com la construcció, l’agricultura, el turisme o l’hostaleria.
Màxim històric d’afiliació estrangera
El Ministeri ha destacat també que el comportament de l’afiliació de persones estrangeres en general ha sigut especialment dinàmic. En la sèrie original s’han comptabilitzat 3.512.223 afiliats de mitjana, 66.046 més que en juny i 420.875 més que fa un any.
Amb estes xifres, la presència de treballadors estrangers ha assolit un nou màxim històric i ja representa el 15,6 % del total d’afiliats a la Seguretat Social. Este augment reflectix tant l’efecte directe de la regularització com la necessitat de mà d’obra en nombrosos sectors productius.
La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha subratllat la importància d’esta aportació. Segons ha indicat, ‘els treballadors estrangers han tingut una aportació fonamental en el dinamisme de l’ocupació’, tal com ha assenyalat en un comunicat remés als mitjans este dimarts.
Des del Govern es remarca que la incorporació d’estos treballadors al sistema ajuda a sostindre les cotitzacions i reforça l’estat del benestar. Al mateix temps, la regularització contribuïx a reduir l’economia submergida i a millorar les condicions laborals d’un col·lectiu especialment vulnerable.
