Les autonomies del PP boicotegen la reunió sobre la regularització extraordinària de migrants

Els governs autonòmics del PP han decidit este dijous no assistir a la Conferència Sectorial de la Immigració convocada pel Govern central per analitzar el balanç de la regularització extraordinària de migrants i altres qüestions migratòries, cosa que ha impedit celebrar la reunió per falta de quòrum i ha obert un nou xoc polític sobre la gestió d’esta mesura.

La trobada l’havia de presidir la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, i comptava amb la participació prevista de totes les comunitats autònomes. No obstant això, la major part dels executius autonòmics del PP, entre ells Madrid, la Comunitat Valenciana i Balears, han llegit prèviament una declaració conjunta i han rebutjat entrar a la sala.

En este document, al qual han tingut accés els participants, les autonomies del PP qualifiquen la sectorial de ‘simulació’, acusen l’Executiu estatal de ‘deslleialtat institucional’ i reiteren el seu rebuig a avalar una ‘política migratòria opaca i irresponsable’.

Manca d’informació i queixa de les comunitats del PP

Segons els consellers populars, el Govern ha ignorat totes les sol·licituds d’informació prèvies a la reunió. Denuncien que no han rebut l’acta ni el vídeo de la comissió sectorial anterior, que consideraven clau per preparar la cita d’este dijous.

Afigen que tampoc han obtingut dades sobre la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil a Espanya, ni estudis d’impacte econòmic per a les comunitats autònomes i les entitats locals derivats d’esta regularització extraordinària, que definixen com la més gran de la història del país.

Les autonomies del PP lamenten igualment que no s’haja atés la seua petició de compartir la ‘documentació reservada’ existent sobre el procés. En la seua declaració defenen ‘una immigració legal i vinculada a les necessitats del mercat laboral’.

Reclamen, a més, ‘una política migratòria que atenga al principi d’afinitat cultural, el reforç de les fronteres, la coordinació entre les administracions i l’aplicació immediata dels acords europeus continguts en el Pacte Europeu de Migració i Asil’.

La consellera gallega de Política Social, Fabiola García, ha resumit la posició dels seus companys en el rebuig a participar ‘en un paripé’, segons ha dit, davant la negativa del ministeri a facilitar la informació que havien sol·licitat les autonomies.

Resposta del Govern i trobada amb les comunitats presentes

Davant el plantó, Elma Saiz s’ha reunit igualment amb els consellers de les comunitats que sí que han acudit a la convocatòria: Canàries, Navarra, el País Basc, Catalunya, Astúries i Castella-la Manxa. Amb ells ha abordat les qüestions que figuraven en l’ordre del dia de la sectorial.

El Govern volia presentar el balanç del procés de regularització extraordinària de migrants, el termini del qual per presentar sol·licituds va acabar el passat 30 de juny amb 1.174.978 peticions registrades.

Segons les últimes dades oferides per l’Executiu, 608.000 sol·licituds ja han sigut admeses a tràmit. Açò suposa que estes persones disposen d’una primera autorització temporal per residir i treballar a Espanya, i que han començat a eixir de la irregularitat administrativa.

A més, el Govern ha informat que s’han resolt de forma favorable unes 12.000 peticions. Estes resolucions permeten als beneficiaris consolidar la seua situació i accedir a drets laborals i socials de manera estable.

Durant la reunió parcial també estava previst tractar l’aplicació a Espanya del Pacte Europeu de Migració i Asil. Algunes autonomies, com Canàries, havien reclamat més informació abans de l’entrada en vigor del paquet normatiu, que es va produir el passat 12 de juny, per les seues implicacions en processos com el triaatge de persones que arriben de forma irregular.

L’ordre del dia incloïa igualment un repàs a l’evolució de la situació migratòria general, el funcionament del sistema estatal d’acollida i el desenvolupament de vies legals i ordenades de migració cap a Espanya.

Elma Saiz acusa el PP de comportar-se com un partit antisistema

Després del boicot, la ministra Elma Saiz ha valorat durament l’actitud del PP en declaracions als mitjans. Ha assegurat que el partit d’Alberto Núñez Feijóo ‘ha deixat de ser un partit d’Estat per ser un partit antisistema’.

‘Açò és el que el PP té per a Espanya: el no-res, l’absència i l’espantà’, ha lamentat Saiz, que ha remarcat que la sectorial s’havia convocat ‘seguint tots els tràmits preceptius’.

Segons la ministra, ja en una reunió prèvia ‘el Partit Popular intentava imposar un ordre del dia que suposara la paralització del procés de regularització’. Ha qualificat esta maniobra com ‘una més de les múltiples pedres en el camí’ que, al seu juí, el PP ha posat a una mesura ‘que dona drets, dona dignitat i trau dels marges milers de persones’.

Saiz ha explicat també que, per primera vegada, estaven convocats conse llers de Vox a esta sectorial, fruit dels acords de govern en algunes comunitats autònomes. ‘No sé si esta actitud i este comportament s’ha decidit en Gènova o ha sigut seguint l’estela marcada per Vox’, s’ha preguntat la ministra.

A més, ha ironitzat sobre el fet que a la Comunitat de Madrid no li interesse conéixer dades com que ‘hi ha més de 50.000 persones que ja estan cotitzant’ en eixa autonomia gràcies a la regularització extraordinària, un dels exemples d’informació que el Govern pretenia compartir en la reunió frustrada.

Després de la no celebració formal de la sectorial, Saiz ha optat per reunir-se per separat amb cadascun dels representants de les comunitats que sí que han assistit. L’objectiu ha sigut respondre dubtes i detallar els punts previstos sobre regularització, acollida i implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil.

Últimes notícies

Quasi 400 regatistes omplin la badia d’Alacant en el TabarcaVela-Trofeu Diputació

Quasi 400 regatistes i 50 embarcacions participen este cap de setmana en la 30a edició de la regata TabarcaVela-Trofeu Diputació d’Alacant, una cita clau de la vela de creuer al Mediterrani.

El PP exigix la dimissió de Diana Morant per comparar Feijóo amb Hitler

Miguel Tellado ha reclamat la dimissió immediata de Diana Morant després que la ministra afirmara que Alberto Núñez Feijóo seguix un camí que s’assembla al del govern de Hitler. Les paraules han obert una forta polèmica i han provocat reaccions dispars en PSOE, Sumar, IU i Podem.

Barcala es nega a comparéixer en la comissió sobre les vivendes públiques de Les Naus

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), ha comunicat que no acudirà este divendres a la comissió municipal sobre les vivendes públiques de Les Naus, al·legant que no aportaria res nou i que hi ha una causa judicial oberta. L’oposició l’acusa d’evitar donar explicacions sobre el que qualifica com el major escàndal polític del seu mandat.

Greenpeace alerta de quasi 200 punts crítics al litoral espanyol per la seua fragilitat extrema

Un informe de Greenpeace alerta que el litoral espanyol viu una fragilitat sense precedents pel canvi climàtic i la urbanització, amb 194 punts crítics i fortes conseqüències econòmiques i ambientals.

El tercer dia de l’ona de calor deixa fins a 44 graus a València i activa l’avís roig

La tercera ona de calor de l’estiu tanca este dijous amb fins a 44 ºC i avís roig a la Comunitat Valenciana, especialment a València i Alacant, i risc extrem d’incendis.

Risc de reventons càlids i ratxes de vent molt fortes esta vesprada a Alacant

Aemet ha activat l’avís roig per calor extrema i alerta de possibles reventons càlids amb ratxes de vent de més de 90 km/h, sobretot a la província d’Alacant.

El cap de RRHH tancà la Diputació per la DANA en només 10 minuts

El director de Recursos Humans de la Diputació de València en la DANA de 2024, Javier Bolinches, ha explicat que va ordenar el tancament de l’edifici en 10 minuts, sense protocol previ ni consultar el president. La decisió es basa en l’alerta roja d’Aemet i en la greu situació a Utiel.

Porcelanosa impulsa a Vila-real la seua major planta solar per a autoconsum

Porcelanosa ha posat en marxa a Vila-real una planta fotovoltaica de 19.000 metres quadrats, la més gran del grup, destinada a autoconsum industrial i a reduir emissions de CO₂.