La Generalitat Valenciana ha defensat davant el Tribunal Suprem que la regularització extraordinària d’immigrants aprovada pel Govern d’Espanya pot tindre efectes sobre tot l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia, i ha demanat que el cas es remeta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Les alegacions, presentades este dimarts dins del termini de cinc dies fixat pel Suprem, responen a la petició del tribunal perquè la Comunitat Valenciana i Aragó, com a territoris que han recorregut la norma, es pronuncien sobre la conveniència de formular una qüestió prejudicial davant el TJUE.
Segons el document remés per la Generalitat, el Reial Decret 316/2026 ‘no és una mera reforma tècnica d’estrangeria, sinó una regularització extraordinària i massiva de persones en situació irregular, aprovada per via reglamentària i amb efectes potencials sobre centenars de milers de persones’. Per això, sosté que la decisió del Govern central desborda l’àmbit intern.
Impacte en l’espai europeu i en Schengen
L’escrit incideix que la mesura pot afectar no sols Espanya, sinó el conjunt de l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia, especialment per les seues conseqüències en matèria d’asil, retorn i circulació dins de l’espai Schengen.
La Generalitat assenyala que, si es consolida la regularització, persones que actualment es troben en situació irregular podrien obtindre autoritzacions amb efectes immediats. Açò, al seu juí, tindria incidència directa en els fluxos migratoris i en les polítiques comunes sobre control de fronteres i retorn.
A més, sosté que l’Estat hauria actuat ‘de forma unilateral, sense coordinació suficient’ amb la Comissió Europea ni amb la resta d’estats membres, en un moment en què està a punt d’aplicar-se plenament el nou Pacte Europeu de Migració i Asil.
La Generalitat descriu l’actuació estatal com una decisió que podria anticipar-se al futur marc europeu comú i, en la pràctica, ‘debilitar els seus objectius de control, retorn efectiu, cooperació i repartiment equilibrat de responsabilitats’ en matèria migratòria.
Dubtes de compatibilitat amb el dret de la Unió
En el pla jurídic, les alegacions defensen que existixen dubtes de compatibilitat del Reial Decret 316/2026 amb el dret de la Unió Europea.
En concret, citen el Reglament europeu sobre procediment comú de protecció internacional, la Directiva de Retorn, el Reglament sobre gestió de l’asil i la migració i les normes que regulen l’espai Schengen.
La Generalitat adverteix que no es pot utilitzar una norma interna de rang reglamentari per a produir efectes generals que puguen comprometre una política europea comuna, dissenyada per a garantir una aplicació homogènia en tots els estats membres.
Per això, insta el Tribunal Suprem a elevar la qüestió al TJUE perquè determine si la regularització extraordinària s’ajusta o no al dret comunitari i a l’arquitectura normativa del Pacte Europeu de Migració i Asil i del sistema Schengen.
Petició de mesures cautelars immediates
Al mateix temps, la Generalitat sol·licita al Suprem que no espere a la resolució de la qüestió prejudicial per a pronunciar-se sobre les mesures cautelars ja demanades.
L’Executiu valencià considera que, si no se suspén de manera immediata la norma impugnada, la mesura cautelar ‘perdrà sentit’, perquè el termini per a presentar sol·licituds de regularització finalitza justament este dimarts i els efectes de la mesura podrien fer-se efectius de seguida.
En conseqüència, reitera la petició que es suspenguen les disposicions recorregudes del Reial Decret 316/2026. Argumenta que s’han aprovat sense la deguda coordinació amb la Unió Europea ni amb la resta d’estats membres i que això ‘vulnera’ el principi de cooperació lleial i el marc comú establit en els Reglaments (UE) 2024/1351 i en el sistema Schengen.
En les seues providències anteriors, el Tribunal Suprem ja havia obert la porta a plantejar la remissió del procés al TJUE, davant la possibilitat que el contingut del reial decret del passat 14 d’abril entre en conflicte amb el dret comunitari. Estes decisions s’emmarquen en la tramitació dels recursos presentats per la Comunitat Valenciana i Aragó contra diversos aspectes de la regulació aprovada pel Govern espanyol.
