El Tribunal Suprem ha confirmat una nova condemna civil contra el eurodiputat Luis Pérez Fernández, conegut com Alvise, per vulnerar el dret a l honor i a la pròpia imatge de l exministre i exdiputat per València José Luis Ábalos. La resolució ratifica l obligació d indemnitzar Ábalos amb 10.000 euros per haver-lo qualificat de ‘mafioso’ i vinculat amb el narcotràfic en les seues xarxes socials.
Segons ha explicat el mateix Ábalos en la xarxa social X, l origen del cas es remunta al 2 d agost de 2020. Aquell dia va interposar una demanda civil després que Alvise publicara unes fotos seues en una cafeteria, acompanyades d un text que deia ‘se acabó el miedo a la mafia‘ i que el relacionava amb el narcotràfic.
Ábalos ha remarcat que ‘la realitat era radicalment distinta: es tractava d un encontre totalment privat, informal i legítim amb un vell amic de València en un establiment públic’. Segons ha afegit, ‘la llibertat d expressió no empara inventar mentires mesquines per a provocar el descrèdit de ningú’.
Condemna rebaixada a 10.000 euros
El Jutjat de Primera Instància número 84 de Madrid ja havia condemnat inicialment Alvise a pagar 20.000 euros d indemnització. A més, li havia ordenat ‘suprimir del seu compte de Twitter i dels buscadors d internet les fotografies i el text objecte del procediment’.
Posteriorment, la Audiència de Madrid va rebaixar la quantia de la indemnització fins als 10.000 euros. Davant d esta decisió, Alvise va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem per intentar revertir la condemna.
Ara, la Sala de lo Civil del Suprem ha tancat definitivament el cas en inadmetre el recurs. El tribunal considera que ‘la falta de la suficient justificació’ per part d Alvise ‘sobre la necessitat que la Sala corregisca el juí ponderatiu efectuat per la Audiència determina la inadmissió del recurs’.
La resolució del Suprem dona ple suport al criteri de la Audiència de Madrid. Segons recull la sentència, ‘conclou que, encara que es tracte d una persona amb rellevància pública i un context de crítica política, el missatge difós mancava d una base fàctica suficient’. El problema, afig, és que atribuïa ‘falsament al demandant una relació de proximitat i inclús de subordinació respecte d un advocat vinculat, segons el mateix recurrent, a causes de corrupció i narcotràfic, identificació que va resultar objectivament errònia’.
Segona condemna contra Alvise per atacar Ábalos
Amb esta decisió, el Suprem confirma la segona condemna civil contra Alvise per vulnerar drets fonamentals de José Luis Ábalos. L exministre ha subratllat en X que ‘han fet falta sis anys per traure avant una demanda i obtindre esta reparació civil’. Segons ha lamentat, ‘sis anys en què el bul ha campat a plaer i ha arribat a milions de persones’.
Ábalos considera que este temps ‘contrasta amb l asombrosa celeritat i urgència penal amb què he sigut jutjat i enviat a presó’. Amb estes paraules ha volgut remarcar, segons ell, la diferència de ritme entre la protecció del seu honor i altres procediments penals que l afecten.
La trajectòria judicial entre tots dos ve de lluny. En març de 2025, un altre jutjat de Madrid ja havia condemnat Alvise a pagar 60.000 euros a Ábalos. En aquella ocasió, el tribunal va apreciar una vulneració dels drets a la intimitat i a l honor per difondre en gener de 2021, en Twitter, fotos privades de l exministre acompanyades d un text ‘amb to despectiu i insultant’.
Esta nova resolució del Suprem consolida així un patró de reprotxe judicial a les publicacions d Alvise sobre Ábalos. Les dos sentències remarquen que la crítica política té límits i que no pot amparar-se en falsedats greus ni en associacions infundades amb activitats criminals.
