La Generalitat ha denunciat que el Govern central ha reduït més d un 70 % la finançació que destina a les comunitats autònomes per a atendre menors migrants no acompanyats en 2026, mentres manté vigents els trasllats obligatoris entre territoris.
La consellera de Serveis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, ha criticat en un comunicat l acord de distribució territorial dels fons per a la atenció de menors migrants no acompanyats, tractat este dijous en la Conferència Sectorial d Infància i Adolescència.
Segons ha explicat, el Consell ha decidit no votar en contra del repartiment per a no bloquejar l arribada dels diners a la resta de territoris beneficiaris. Tot i això, ha subratllat que considera que la quantia és clarament insuficient per a fer front a la situació actual.
Retallada dels fons i sistema col·lapsat
Albalat ha detallat que, mentres que en 2025 l Estat va destinar 100 milions d euros per a recolzar les comunitats autònomes en l atenció d estos menors —dels quals 7,4 milions van correspondre a la Comunitat Valenciana—, la proposta per a 2026 contempla únicament un fons de 35 milions per a totes les autonomies.
D eixa quantitat global, la Comunitat Valenciana rebrà 2.588.581 euros. La consellera ha insistit que esta reducció suposa una caiguda de més del 70 % respecte a l exercici anterior i ha advertit que el sistema ja es troba tensionat.
Ha recordat que la Comunitat Valenciana ha rebut fins ara 243 menors traslladats des d altres territoris. A més, segons les dades del mateix Ministeri, durant 2026 ha atés més de 1.000 menors migrants en el conjunt del sistema de protecció.
Albalat ha remarcat que la finançació estatal només cobrix els 100 primers dies d atenció de cada menor. No obstant això, ha apuntat que els jóvens solen romandre molt més temps en el sistema i, passat eixe període, és la Generalitat qui assumix el cost amb fons propis.
Segons ha dit, el sistema valencià de protecció de la infància registra una sobreocupació superior al 160 %. També ha qüestionat que el Ministeri atribuïsca a la Comunitat Valenciana una capacitat ordinària de 1.900 places.
La consellera ha assegurat que es tracta d ‘una xifra que no es correspon amb la capacitat real del nostre sistema de protecció’. Per este motiu, ha reclamat al Govern central un finançament superior, estable i estructural que permeta garantir una atenció adequada als menors migrants no acompanyats.
‘Cada vegada rebem més menors i, no obstant això, l Estat reduïx la finançació i la Comunitat Valenciana no pot assumir en solitari un esforç que correspon a totes les administracions’, ha remarcat.
Recursos contra els trasllats imposats
Davant d esta situació, Albalat ha recordat que la Generalitat manté distintes actuacions judicials per a defensar les seues competències en matèria d assistència social i protecció de menors, així com el principi d autonomia financera.
Segons ha explicat, el Consell considera que l Estat obliga les comunitats autònomes a assumir gastos que no estan adequadament pressupostats. Per això ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional contra el Reial decret llei 2/2025.
Paral·lelament, la Conselleria de Serveis Socials manté recursos per la via contenciosa administrativa contra diferents resolucions estatals que acorden reubicacions de menors. Estes decisions, segons ha indicat, es prenen sense una motivació suficient i sense una valoració individualitzada de cada cas.
La consellera ha assenyalat que estos trasllats poden afectar fins i tot jóvens pròxims a la majoria d edat o amb vincles familiars en altres comunitats autònomes que no es tenen en compte a l hora de decidir el destí.
Albalat ha destacat que ja s han dictat sentències que anul·len resolucions de trasllat per falta de motivació. ‘Estes resolucions confirmen que el Ministeri no explica els criteris pels quals assigna cada menor a una comunitat autònoma, la qual cosa genera indefensió i impedix comprovar si el trasllat respon realment al seu interés superior’, ha conclòs.
