Els dècims de loteria no es fien i molta cura en com es comparteixen. Fins aquí sembla que hi ha consens, però a part d’això i d’algunes tradicions i supersticions tremendament arrelades, per convocar la sort, hi ha tants rituals com creences.
Poques hores abans de l’inici del sorteig de la Loteria de Nadal recordem algunes de les pràctiques més esteses entre els que creuen que a la sort cal convocar-la.
Entre els més coneguts hi ha aquells de passar el dècim pel cap d’un calb, o per la panxa d’una embarassada. Sense oblidar els que apel·len a la divinitat i als sants perquè els conferisca sort i dipositen el seu dècim al costat d’alguna estampeta o figureta de Santos. En especial, sembla que Sant Pancraç, al costat de la seua corresponent branqueta de julivert i alguna espelma i unes monedes, per cridar als diners, és un dels més usats per a aquests rituals.
D’altra banda, també la superstició juga amb el com adquirim els dècims, per això hi ha els que refusen regalar-ne cap o que els ho regalen i a més a l’hora de comprar-lo, entren a l’administració de loteria amb el peu esquerre i agafen el dècim amb la mà dreta.
Finalment, el foc, en forma d’espelmes al costat d’amulets o amb la crema simbòlica dels dècims de premiats de l’any anterior, també és present en tot allò que tinga a veure amb els conjurs màgics. En aquest cas, diuen els ‘entesos’ que s’han de cremar les butlletes no premiades amb una espelma taronja mentre es repeteix: “Que les teues cendres tornen a mi en forma de premi”.
Amb tot, encara n’hi ha que adquiriran aquesta vigília del sorteig els seus números, confiant que la sort potser s’amaga en aquells ‘més lletjos‘ i que les administracions hauran de tornar si no s’han venut, abans que finalitze el termini.
