Sedavi reclama una actuacion estructural urgent per a no repetir una tragèdia com la del 29 d’octubre de 2024. L’Ajuntament planteja duplicar la capacitat del Col·lector Oest i multiplicar per tres o quatre les eixides dels municipis que desguassen en eixe sistema. L’objectiu és evitar que un episodi extrem torne a convertir la localitat en un embut sense capacitat de evacuacion.
El 29-O va deixar una leccion dolorosa: en Sedavi a penes llovio, però l’avinguda arribe en tromba des d’altres punts. No va haver-hi alertes de riuada ni de pluges intenses, la qual cosa descol·loce a veïns i servicis municipals. La vesprada transcurria lletja i ventosa, amb parcs i recintes a l’aire lliure ja tancats com a mesura preventiva, quan el trafique empezo a col·lapsar i l’entrada de vehiculos des de la Pista de Silla anticipe que una cosa greu ocurria.
Un municipi negat sense pluja
La dinamica de l’aigua explica la magnitud del desastre. Les pantalles de hormigon al costat de les vies del tren van contindre el cabal fins a fallar; en cedir, una ona de mes de dos metres i mig irrumpio en el nucli urbà. La Pista de Silla, situada a una cota superior, actuo com a dic i devolvio l’aigua cap a l’interior, prolongant l’estancament. Tot el que estava per davall dels dos metres tranquil arrasat i l’eixida de l’aigua s’alentisc durant hores.
El balanç humà i material va ser devastador: nou veïns van perdre la vida i tambien van morir dos persones de fora que van ser arrossegades fins a l’acabe. Comerços, vivendes, baixos, garatges i trasters van patir dona’ns generalitzats, i es perdio mes del 90% del parc movil. A la destruccion fisica se sume l’impacte emocional, amb una poblacion exhausta després de la pandèmia i rematada per la dana.
Per a atendre eixa petjada psicologica es va posar en marxa, als pocs dies, un dispositiu de suport amb mes de 50 professionals que van atendre la ciudadania durant els primers mesos. El consistori lamenta la crispacion politica i recorda que la determinacion de responsabilitats correspon als tribunals.
Obres, fons i urgències pendents
La prioritat ara és recuperar del tot la normalitat i previndre nous episodis. L’Ajuntament reclama agilitat administrativa per a accelerar obres i tramites. L’Estat transfirio 41,5 milions d’euros per a reparar infraestructures municipals i altres 5 milions en subvencions, mentres que la administracion autonòmica aporte menys de 500.000 euros per a dona’ns de la dana. Ademas, es demana reforçar els recursos sanitaris destinats a salut mental.
En el ambito educatiu, la primera setmana després del 29-O es van revisar tots els col·legis. Amb els informes favorables, s’opte per rehabilitar i evitar barracons. La Conselleria i Tragsa van col·laborar en les actuacions, i l’Ajuntament asumio partides concretes per a tindre els centres llestos a l’inici del curs.
La neteja i retirada de residus i vehiculos arranque ja el primer dia. Per a sortejar el col·lapse de carreteres, es van organitzar torns nocturns amb empreses de transport i gruas que van buidar garatges i carrers. La Conselleria d’Emergències facilite maquinària i la Diputacion suport els treballs. El cost supere els 3 milions d’euros per al Consistori, gran part reposat posteriorment per l’Estat.
En paral·lel, Sedavi reclama millores en la gestion d’emergències: personal qualificat al comandament, protocols d’alerta que funcionen i un sistema de vigilància de barrancs mes fi. Després del 29-O, les alertes roges posteriors han demostrat que l’avís podia haver-se emés a temps. Encara que la acumulacion en un punt concret aconseguisc els 700 litres i l’aigua debia eixir per algun lloc, el consistori sosté que amb informacion i coordinacion es podrian haver protegit vides.
El gran coll de botella esta a l’entorn del Col·lector Oest. La conexion cap a eixe col·lector, a l’altre costat de la Pista de Silla, manté la mateixa seccion que fa 45 anus. Per això es proposa triplicar o quadruplicar les eixides cap al col·lector i, ademas, duplicar la capacitat del propi Col·lector Oest, que ha quedat insuficient amb el pas del temps. L’objectiu és senzill: donar eixida rapida a l’aigua i evitar que el municipi torne a quedar atrapat entre murs i dics improvisats.
