Sergio García afronta a partir d’este dijous el seu Masters número 27 en Augusta amb més dubtes que expectatives. El golfista castellonenc reconeix que no està del tot satisfet amb el seu nivell de joc actual i que no se sent plenament còmode en el camp, per la qual cosa rebaixa les seues metes i es conformaria amb aconseguir passar el tall en el primer major de l’any.
Als seus 46 anys, el guanyador de la jaqueta verda en 2017 arriba a Augusta amb un balanç discret des d’aquell triomf. Des de llavors només ha superat una vegada el tall en el torneig, en 2022, quan va firmar una vintena tercera posició. Eixa dada reforça la sensació d’incertesa amb la qual aterra en esta nova edició, en la qual el seu historial recent en el Masters no li permet plantejar-se objectius molt més ambiciosos.
Sensacions irregulars i falta de confiança
El castellonenc, actualment jugador del circuit LIV, va explicar després d’una sessió de preparació en l’Augusta National Golf Club que en este moment no està content amb el seu rendiment. Va subratllar que, malgrat que està treballant en el seu joc, les sensacions no són bones i que preferix esperar al desenrotllament de la setmana per a veure si troba millors sensacions sobre la gespa del mític recorregut.
En el que va de temporada ha disputat cinc tornejos de LIV, amb un octau lloc com a millor resultat. Eixe rendiment li ha portat a situar-se en el lloc 30 de la classificació del circuit saudita i en el 345 del ránking mundial. Estes dades reflectixen una etapa de resultats irregulars, lluny dels millors moments de la seua carrera, la qual cosa explica que arribe a Augusta amb un enfocament més prudent i un llistó competitiu més baix.
Conscient d’este context, el mateix García es marca un objectiu modest per a un campió del Masters: considera que aconseguir passar el tall ja suposaria una molt bona setmana. Deixa clar així que les seues expectatives no passen tant per barallar directament pel títol com per retrobar-se amb un nivell de joc estable que li permeta competir amb més consistència durant els quatre dies de torneig.
El golfista reconeix a més que l’origen dels seus problemes està en el colpege de la bola. Assenyala que no està pegant bé i que, si sabera exactament quina és la fallada, ja l’hauria corregit. Parla de setmanes amb molts alts i baixos, en les quals s’alternen alguna volta bona amb unes altres molt més fluixes, i descriu una sensació general d’insatisfacció amb el seu rendiment al llarg de l’any, amb l’excepció de les dos primeres setmanes de la temporada, en les quals es va trobar una mica millor.
Dins d’este panorama, Sergio García insistix que continua buscant solucions al costat del seu equip de treball, tractant de trobar un ajust tècnic o mental que li retorne la confiança. Eixa busca explica tant el seu to autocrític com la seua actitud prudent en encarar un torneig tan exigent com el Masters, on qualsevol desajustament es paga car.
Quant al camp, el campió de 2017, que es va imposar llavors en un desempat memorable enfront del britànic Justin Rose, confia que les condicions meteorològiques acompanyen. Considera que seria ideal poder disputar el Masters en un Augusta National ferma i ràpid, tal com, al seu juí, ha de presentar-se este escenari històric. Un camp en eixe estat podria afavorir la seua experiència i el seu coneixement del recorregut, encara que el seu rendiment continuarà depenent, sobretot, de la seua capacitat per a millorar el colpege i recuperar sensacions positives durant la setmana.
