El cirurgià valencià Pedro Cavadas i el seu equip han reconstruït part del rostre i la mà esquerra amb tècniques microquirúrgiques a un kenyà de 52 anys, Lonunuko Lekidenie, que va ser assaltat per una hiena en intentar defensar a una dona a la qual l’animal estava atacant i que finalment va morir. El pacient tenia mala qualitat de vida perquè no podia menjar, ni parlar bé ni engolir, i l’aspecte li estigmatitzava «molt» en el seu llogaret.
El doctor, juntament amb Lonunuko, ha explicat aquest dimarts les intervencions a les quals ha estat sotmès en una roda de premsa a l’Hospital de Manises, a la comarca de l’Horta Oest, on el kenyà ha estat operat dins de l’acord de col·laboració entre el centre sanitari i la Fundació Cavadas.
Li han «regalat» una «segona oportunitat»
El pacient s’ha sotmès a tres cirurgies: la reconstrucció maxil·lar, de terç mitjà de cara; del nas; i la reconstrucció microquirúrgica del polze de la mà esquerra, amb les quals li han «regalat» una «segona oportunitat» i una «vida nova», segons ha ressaltat Cavadas, que ha fet de traductor del pacient, que solament parla suajili.
El doctor ha explicat que el «gruix» de l’operació ja s’ha realitzat i que els «retocs cosmètics» que falten —com en el nas, millorar l’estètica del polze o la posició de l’ull esquerre, que és protèsic— els duran a terme en «viatges progressius» a Kenya (el primer en Falles), on tenen la «tecnologia i mitjans» per realitzar aquestes xicotetes operacions.
La hiena li va arrancar els dits de les mans i part de la cara
Lonunuko va ser atacat per una hiena l’any 2012, quan va escoltar els crits d’una dona a la qual va intentar socórrer encara que l’animal la va acabar matant. La hiena va atacar al kenyà, que va intentar defensar-se, però l’animal li va arrancar els dits de les mans i part de la cara; i Lonunuko va tenir la «beneïda sort» de caure en un buit al que la hiena no podia accedir.
El kenyà s’ha mostrat «encantat i contentíssim» d’haver-se sotmès a les operacions, segons ha traduït Cavadas. «Ara puc parlar bé, menjar bé i quan em mire en l’espill torne a veure’m. Estic agraït», ha assenyalat i ha dit tenir «pressa» per tornar al seu llogaret i ajudar a la seua dona i els seus set fills.
Així mateix, Cavadas ha destacat que Lonunuko, al que la Fundació va conèixer fa dos anys, és «valent», per arriscar la seua vida per intentar salvar a la dona, i «sorprenentment dur», per sobreviure a un «atac terrorífic» del que considera que és, «sens dubte», l’animal «més agressiu» que existix.
«Canviar la vida 180 graus»
El doctor ha assenyalat que la seua Fundació intenta portar solament pacients als quals els poden «canviar la vida 180 graus», amb els quals «clarament va a haver un abans i un després», als qui la millora que proporcionaran serà «duradora» i que no puguen realitzar al país d’origen.
En aquest sentit, ha explicat que solen atendre a entre tres i quatre pacients per any i ha destacat que l’acord de la Fundació amb l’Hospital de Manises, que va començar en 2011 i pel qual es repartixen els costos, és «molt beneficiós» per a totes les parts.
