La transició energètica suma noves solucions des de la Comunitat Valenciana: biopilas que obtenen electricitat de la suor dels esportistes, ceràmica capaç de mantindre superfícies més fredes en ciutat i una ferramenta que anticipa el comportament dels materials enfront del foc. Tots estos desenrotllaments naixen en instituts integrats en Redit i compten amb finançament de Ivace+i a través de fons FEDER, amb un objectiu comú: reduir consum i emissions, i adaptar-se a un clima més extrem.
Biopilas que es carreguen amb suor
Entre els esportistes, l’ús de wearables per a mesurar pulsacions, velocitat o esforç ja és habitual. L’Institut Tecnològic de l’Energia relaciona esta realitat amb la línia de ‘energy harvesting‘, que estudia com aprofitar fonts naturals o biològiques per a alimentar dispositius de baix consum sense dependre totalment de bateries convencionals.
El projecte Energym Cell perseguix integrar una biopila en teixits esportius que genere electricitat a partir del lactat present en la suor. El lactat és més abundant que la glucosa durant l’exercici, per la qual cosa es convertix en un combustible més accessible per a obtindre xicotets corrents aptes per a sensors i microelectrònica de molt baix consum.
Durant més d’un any s’avaluen mètodes d’impressió i deposició de materials sobre substrats flexibles per a crear elèctrodes funcionals. Després de la seua fabricació, estos elèctrodes passen per processos químics i biològics que els convertixen en el cor de la biopila. Les proves confirmen que el sistema s’alimenta amb la pròpia suor i manté el seu funcionament en condicions normals d’ús. En paral·lel, s’analitza la durabilitat del conjunt perquè les peces puguen llavar-se sense perdre prestacions, un requisit clau si es vol emportar esta tecnologia del laboratori a l’entrenament diari.
En col·laboració amb MySphera, BIOBEE, Lurbel i Gnesis EMS s’han construït dos demostradors: una biopila operativa i una canyellera amb sensor connectat a un microxip que mesura la resistència muscular segons l’activitat. La implicació immediata és clara: sensors de rendiment, ritme o connectivitat bàsica podrien alimentar-se in situ, reduint la dependència de càrregues externes i l’ús de piles d’un sol ús.
Ceràmica freda per a combatre l’illa de calor
L’Institut de Tecnologia Ceràmica desenrotlla Cercaf, un projecte que dissenya superfícies ceràmiques fredes capaces de reflectir la radiació infraroja i mantindre temperatures més baixes. Aplicades en façanes o cobertes, estes peces limiten el calfament de l’edifici i atenuen l’estrés tèrmic en l’entorn urbà, millorant el confort sense incrementar el gasto energètic.
La iniciativa se centra en mitigar l”illa de calor’ urbana, un fenomen que eleva les temperatures en zones densament edificades respecte a àrees rurals pròximes. Factors com la falta de zones verdes, el trànsit intens i l’abundància de paviments que acumulen calor l’agreugen. Amb revestiments ceràmics que retornen bona part de la radiació solar, es reduïx la necessitat de refrigeració mecànica, especialment en onades de calor, amb el consegüent alleujament en pics de demanda elèctrica i en la contaminació associada. El resultat directe és menys dependència de l’aire condicionat i un increment del benestar en interiors i espais públics.
Un altre front: anticipar-se al foc
La extremización de fenòmens com a onades de calor, pluges torrencials o incendis forestals també exigix noves ferramentes. L’Institut Tecnològic Metalmecánico, Moble, Fusta, Embalatge i Afins ha desenrotllat Profoc per a optimitzar una ferramenta predictiva que analitza, i sobretot preveu, com es comporten diferents materials enfront del foc.
Profoc es recolza en resultats previs del projecte Prefiretool i amplia el seu abast per a crear famílies de materials segons la seua resposta o resistència a l’incendi. A més de segmentar per comportament tèrmic, la solució orienta sobre la seua idoneïtat en diferents usos, amb focus en aplicacions industrials. Per a les empreses, esta capacitat predictiva permet estalviar temps i costos: facilita la selecció primerenca de materials, optimitza els assajos necessaris i contribuïx a reduir el consum energètic i els costos de producció en el disseny de nous productes.
En conjunt, estes línies de treball mostren com l’I+D aplicada pot aportar energia allí on es necessita, refrescar les ciutats sense afegir càrrega elèctrica i millorar la seguretat davant el foc. Són avanços que espenten la transició energètica des de solucions concretes i escalables, amb impacte directe en el dia a dia.
