Plurilingüisme estatal i necessitat d’un nou pacte pel valencià

Ejemplo de shortcode con estilo
Leo Giménez és lingüista i en este article parla sobre l’anunci que pròximament es proposarà la promulgació d’una llei de plurilingüisme d’àmbit estatal

Una bona notícia per a ‘les altres llengües espanyoles’ que diu la Constitució ha sigut, últimament, l’acord, i la seua realització, quasi immediata, que disposa que també es pot intervindre en les llengües oficials espanyoles, diferents del castellà, en el Congrés dels Diputats.

En el Senat ja s’hi podia. Una altra ha sigut l’anunci que pròximament es proposarà la promulgació d’una llei de plurilingüisme d’àmbit estatal que dispose i harmonitze, imagine, els usos de totes les llengües espanyoles en àmbits públics oficials.

Des de fa prou temps, alguns van/anem preconitzant la necessitat d’una llei de convivència de llengües que regule els seus usos en les administracions públiques i en altres espais i que s’elimine la càrrega de marginalitat que representa l’article 3 de la Constitució per a les altres llengües hispàniques, incloent-hi la nostra, òbviament, que diu que tenim el dret i el deure de conéixer el castellà, que està molt bé, però no disposa el mateix per als altres parlars espanyols.

Les lleis només indiquen el dret de conéixer-los, però no el deure, en els respectius territoris, cosa que vulnera eixe dret.

El que estaria molt bé és que eixa llei, la del plurilingüisme d’àmbit estatal, fora consensuada i aprovada per una gran majoria de les dos cambres parlamentàries (el Congrés i el Senat). Seria la millor forma que eixa disposició legal començara amb bon peu i tinguera efectivitat des del principi. Per a això caldria un pacte estatal en clau federalista sobre els usos de les diferents  llengües espanyoles i la convivència entre estes.

A banda de la conveniència d’eixe reconeixement real en els àmbits que es determinen, ja fa també un cert temps que alguns hem invocat la necessitat d’un nou pacte pel valencià, que assegure una política lingüística permanent de manteniment i revitalització d’esta llengua.

Això és precís fer-ho, perquè sense un compromís transversal de la gran majora de les Corts valencianes això serà molt difícil. Un pacte que faça que la política lingüística i el foment i ús del valencià no basculen en funció de quin partit, ideologia o corrent en lliça els dirigix, com va ocórrer després de les eleccions autonòmiques de 2015 i ocorre ara. Un acord de llarga duració i sense vaivens confusionistes i paralitzants.

Ja es va fer un gran pacte pel valencià en l’elaboració i aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, en 1983, que va ser aprovada en les Corts sense vots en contra. I se n’han fet altres després, com el que va possibilitar la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre altres motius, per a la superació del conflicte lingüístic valencià.

Un d’estos pactes, amb el PSPV-PSOE en el Consell i l’altre, amb el Partit Popular. Però, a més, i sobretot, cal un pacte d’Estat que propicie una reforma constitucional i/o una llei de llengües que reconega i establisca que les diferents llengües espanyoles, a banda del castellà, entre elles el valencià, siguen també oficials en els àmbits administratius de tota Espanya, amb el grau i forma que es determine. Superar el bandejament que suposa el citat article tercer de la Constitució, per a les altres llengües espanyoles, és fonamental per a evitar conflictes i col·lisions polítics i judicials i per al ple reconeiximent de l’Espanya diversa i plurilingüe realment existent.

El valencià és un element definitori de la identitat valenciana, que hauria de concitar el consens general com a senya d’identitat valenciana. S’ha de fer que esta llengua siga sentida com a pròpia per tots els valencians i valencianes, siguen castellanoparlants o valencianoparlants i això s’hauria de reflectir en les lleis i en la busca d’un bilingüisme cordial i, sobretot, real. I s’han de divulgar els avantatges d’educar la infància amb dos llengües pròpies. Amb bona voluntat, recursos en tenim de sobra.

Últimes notícies

Deu partits commemoraran els 40 anys de bàsquet valencià

El club celebrarà el seu 40é aniversari amb deu partits al Roig Arena, dedicats a moments clau de la seua història.

El linx ibèric tornarà a Alacant amb les primeres soltes

La sierra de Salinas acollirà les primeres soltes de linx ibèric a la Comunitat Valenciana. La zona s’ha triat per l’hàbitat i la connexió amb altres poblacions.

Quatre centres d’urgències obriran abans que acabe l’any

La nova xarxa tindrà 20 centres a la Comunitat Valenciana, quatre dels quals començaran a funcionar abans de final d’any. L’objectiu és acostar l’atenció urgent i reduir la pressió en centres de salut i hospitals.

Montero planteja gravar les vivendes buides i retirar beneficis fiscals als arrendadors

Irene Montero proposa un impost més alt per a les vivendes buides, rebaixar els lloguers i destinar immobles a lloguer social.

Morant defensa els drets de les dones davant les crítiques del PP

Diana Morant ha defensat els drets de les dones i ha rebutjat que l’expressió «pecho paloma» tinga una connotació sexual. La polèmica s’ha produït després d’un míting a Elda.

Morant centra la campanya en l’habitatge, l’avortament i les pensions

Morant ha defensat a Alacant mesures sobre habitatge, avortament i pensions abans de les eleccions del 29 de novembre.

El Govern reitera el compromís d’acabar amb l’exclusió financera de les persones majors

El Govern ha reiterat que crearà una autoritat independent per a defensar els clients financers i facilitar les reclamacions de les persones majors.

Arcadi España critica que el PP demane l’Armada a Canàries

El ministre Arcadi España ha criticat que el PP demane l'actuació de l'Armada davant l'arribada de caiucs a Canàries. També ha reclamat solidaritat entre les comunitats autònomes davant la situació d'El Hierro.