Màxim Huerta torna a la televisió. Dilluns passat inaugurava programa en TVE, ‘A partir de hoy’, del que serà el presentador i comptarà amb la presència de col·laboradors com Roberto Leal, Carlos Córdoba, Ana Garcia-Siñeriz i Maria Gómez.
I només començar el programa els col·laboradors feien una xicoteta entrevista al presentador, que ha tornat a la televisió després d’un període aïllat dels mitjans arran de la seua breu etapa com a ministre de Pedro Sánchez; d’eixa manera, Màxim Huerta ha revelat com va viure tota la polèmica de la seua dimissió i els motius pels que va ocultar els seus problemes amb Hisenda.
«Era una ferida cicatritzada»
Era Garcia-Sánchez qui preguntava a l’exministre pels motius que el van dur a ocultar i no comentar a Pedro Sánchez res sobre els seus antics problemes amb Hisenda: «Com que la vida va avançant i ja estava pagat i amortitzat des de feia temps… era com una ferida cicatritzada des de feia molt temps» comentava el presentador a tall de justificació, i continuava, «formava part del passat. No era res ocult. Jo ho havia recorregut i era públic. Ho havia perdut, havia pagat, i ja està.(…) Ho fèiem tots els que treballàvem en la televisió, bé, el que ens deien els gestors. No ho confesses o no ho dius perquè ja estava resolt».
Per la seua banda, Carlos Córdova li va voler preguntar a Màxim Huerta si havia experimentat una diferència de tracte per ser periodista, a la qual cosa, va contestar: «De vares de mesura crec que n’hi ha una per a cada grup. He aprés més de periodisme que de política. A les vares de mesura en la política, un s’acostuma, però en el periodisme són més ingrates per ser periodista. Jo era la foguera de Sant Joan, notes que hi ha un altre to amb tu, com si el fet de vindre de la televisió fora una cosa exòtica».
El presentador també ha volgut agrair a Roberto Leal, el fet que el convidara al seu aniversari, que va celebrar en el bar de Chicote en la Puerta del Sol de Madrid, ja que va ser la primera festa a la que va assistir Màxim Huerta després del seu període de reclusió: «Feia molt de temps que no assistia a cap celebració».
