‘Sábado Deluxe’ va entrevistar a Antonio Canales, que va arribar al programa envoltat de molta polèmica, sobretot per la seua relació amb Fidel Albiac i Rocío Carrasco.
El ballador no ha dubtat a parlar de diversos capítols de la seua vida i s’ha mostrat molt sincer a l’hora de revelar el seu passat més fosc relacionat amb el món de les drogues.
El motiu pel qual Antonio canals va caure en les drogues
Tot va començar quan es va separar de la seua dona, Malena (va haver-hi terceres persones per les dos partas), i a més va perdre a una persona important en la seua vida. Això va fer que “perdera l’autoestima” i caiguera en un forat negre en què va estar dos anys sense poder eixir.
L’artista entra en els detalls i compte que quan va tallar amb Malena va iniciar un romanç amb un home i que este li va deixar posteriorment per una dona (amb la qual es va casar). Això va suposar un gran pal per a Canales, que, malgrat tot, reconeix que no guarda rancor.
Els pitjors anys d’Antonio Canales per culpa de les drogues
“Caic en picat i malbarate una gran fortuna”, són algunes de les conseqüències que li va implicar endinsar-se en el món de les drogues. “Tenia 41 anys i vaig arribar a tocar l’infern, però no em vaig quedar en ell”, relata Antonio Canales.
Es va veure només i va estar dos anys sense ballar: “Havia perdut la meua vida i la meua estabilitat”. Això va ser el que va propiciar que començara a coquetejar amb les drogues. “Va haver-hi moments en els quals vaig pensar tirar-me per algun lloc perquè no podria estar així”, assegura.
“No vaig perdre totes les meues propietats perquè el meu pare es va encarregar d’anar agafant coses o d’anar comprant les coses que jo vaig anar venent”, compte Antonio Canales. A més, afig que va demanar ajuda i va estar intern prop d’un mes en un centre per a recuperar-se: “Em feia vergonya reconéixer-ho”.
Va ser la ‘Hermandad del Rocío’ de Triana qui va tocar la tecla adequada perquè Canales fera el pas i demanara ajuda a la seua família. Van passar pel carrer de la seua casa, li van cantar una sevillana i “vaig sentir tal cosa que vaig eixir corrent i li vaig dir a la meua mare que m’ajudara i em vaig dir això era el estaven esperant”.
