Kiat Lim complix un any al capdavant de la presidència del València CF, un període marcat per l’avanç de les obres del Nou Mestalla després d’una operació financera de gran importància, canvis en la cúpula esportiva i un curs en el qual el primer equip torna a mirar de reüll al descens, mentres la fractura amb part de l’afició continua oberta.
Finançament i obra del Nou Mestalla
Al juny de 2025, el club va firmar un préstec de 322 milions d’euros amb Goldman Sachs per a reestructurar el deute a llarg termini i assegurar la finalització del nou estadi, la inauguració del qual està prevista per a l’estiu de 2027. La injecció de liquiditat i el calendari de pagaments han donat certitud al projecte i han permés fixar fites clares d’execució.
Segons el club, les obres avancen conforme al pla. En l’últim mes es van instal·lar els primers pilars, de 38 metres d’altura i 30 tones cada un, que sostindran una coberta de 4.800 tones. També s’han alçat diverses torres d’escala i els calaixos de l’anell estructural de compressió. Es tracta d’una fase estructural clau: amb els pilars ja a la vista, la coberta pot començar a prendre forma i el ritme de treballs s’ordena al voltant d’eixa peça central. Tot això succeïx mentres persistix un corrent d’opinió que considera innecessari el canvi d’estadi i defén romandre en el centenari Mestalla.
Reorganització esportiva i resultats
Quan va assumir la presidència, Kiat Lim es va marcar quatre fronts prioritaris: evitar el descens, tancar el crèdit que sanejara la tresoreria i sostinguera l’obra del Nou Mestalla, accelerar els treballs del nou estadi i recompondre la relació amb la graderia. Durant este any ha viatjat a València en tres ocasions —pren de relleu al març de 2025, reunions a Paterna al juliol i junta d’accionistes al desembre— i encara no ha presenciat un partit a Mestalla, una dada que alimenta la percepció de distància entre la propietat i el dia a dia de l’equip.
Sobre la gespa, la passada campanya l’equip va assegurar la permanència amb una gran remuntada en la segona volta sota la direcció de Carlos Corberán. No obstant això, en la present temporada ha tornat a quedar atrapat en la baralla per no descendir, encara que en les últimes jornades ha pres una mica d’aire. El marge continua sent estret i el curt termini imposa urgències que conviuen amb el full de ruta a mitjà termini.
Tres mesos després del seu nomenament, el club va incorporar a Ron Gourlay com a director general de futbol, un moviment que es va definir com ‘un pas estratègic clau dins de l’objectiu de tornar a l’elit del futbol europeu sota la presidència de Kiat Lim’. Al novembre de 2025 es va produir l’eixida de Miguel Ángel Corona i eixe mateix mes es va anunciar una nova estructura esportiva ‘amb l’objectiu d’impulsar el creixement esportiu i la millora competitiva al llarg de les pròximes temporades’, sota la direcció de Gourlay. Els nomenaments van incloure a Lisandro Isei com a director de captació i ‘scouting’, a Hans Gillhaus com a cap de ‘scouting’ a Europa i a Andrés Zamora Patacchiola com a responsable per a Sud-amèrica. Amb esta arquitectura, el club busca professionalitzar la detecció de talent i ordenar processos, encara que els seus efectes solen aflorar amb retard respecte als resultats del primer equip.
En el pla social, Kiat Lim no ha aconseguit tancar la ferida. El descontentament d’una part significativa de l’afició es manté i la delicada situació esportiva i econòmica alimenta una fractura que aflora amb cada ensopegada. Per a un sector de seguidors, el moment esportiu no acompanya al salt al Nou Mestalla i preferixen preservar el vincle amb l’actual estadi. El balanç del primer any, així, combina certeses en l’obra i en l’estructura executiva amb dubtes sobre el rendiment immediat i la sintonia amb la graderia.
