Un any després de la dana que va deixar 237 morts —229 a la província de València—, València ha viscut un dia de record i dolor. El funeral d’Estat celebrat en el Museu de les Ciències ha sigut un homenatge solemne i contingut, amb les famílies com a protagonistes. La cantant La Maria ha posat música al dol amb un vers que ha recorregut l’auditori com un murmuri compartit: ‘espinitas en el cor’.
L’acte, presidit pels reis, ha combinat el respecte institucional amb moments de reivindicació. L’espai de la Ciutat de les Arts i les Ciències s’ha triat per la seua amplitud per a acollir a unes 800 persones i permetre que la memòria individual de cada víctima tinguera un lloc comú. Un a un s’han llegit els noms dels qui van perdre la vida en les inundacions de València, Letur, Mira i Alhaurín de la Torre aquell 29 d’octubre de 2024, una cadència que ha subratllat la magnitud de la tragèdia i ha posat rostre al buit que va deixar aquell dimarts negre.
L’emoció de les famílies
Els testimoniatges dels familiars han marcat els moments més intensos. Andrea Ferrari, de 20 anys, que va perdre a la seua mare, Eva, ha explicat que un any després encara ‘no ha arribat la calma’ i que continuen caminant ‘amb cicatrius en l’ànima, però amb mirada ferma’. Naiara Chuliá, viuda de Slim, un tunisià que va eixir del seu país per a complir els seus somnis, ha reconegut que era l’amor de la seua vida, el seu millor amic i el seu confident, i ha resumit el sentiment compartit a la sala: ‘hi ha moltes ànimes trencades ací hui unides pel dolor’.
També ha intervingut Virginia Ortiz, prima de Juan Alejandro, mort en Letur, qui ha cridat a mantindre’s units ‘hui més que mai’ i ha arrancat aplaudiments en afirmar que ‘qui omet el seu deure comet l’acte primigeni que deriva en les seues morts’. Les seues paraules han reflectit una demanda de responsabilitat que ha sobrevolat l’homenatge sense eclipsar el record a les víctimes.
En la seua intervenció, el rei ha enviat a les famílies un ‘abraç ple de carinyo, de respecte i desig de consol’ perquè els ‘embolique sempre’: un missatge dirigit als qui ‘tant van perdre’ i als qui van ajudar i continuen ajudant, amb la intenció de reunir a tots en l’esperança.
237 roses blanques
Les flors han emmarcat el ritu del record. Un total de 237 roses blanques han envoltat el pebetero en el qual els reis, al costat de dos víctimes, han depositat una corona de llorer mentres sonava el ‘Cant dels ocells’. En eixe moment, diversos familiars han alçat fotografies dels seus sers estimats; molts s’han emportat una rosa com a record en abandonar el recinte.
La música ha sostingut el silenci compartit: els concordes de l’Adagi del ‘Concert d’Aranjuez’ han posat el punt final a una cerimònia que les famílies havien sol·licitat mesos arrere. Entre el públic, diversos assistents vestien samarretes amb els rostres dels seus afins i lemes com ‘Eren morts evitables’, ‘No ha mort, l’han assassinat’ o ‘20.11 Ni oblit ni perdó’, una mostra de dol que també ha canalitzat indignació.
Després de l’acte institucional, els reis s’han acostat a conversar amb algunes víctimes, que els han entregat una rosa i una carta. A l’eixida s’han sentit crits de ‘Mazón dimissió’ i, abans de l’inici, s’havia increpat l’entrada del president de la Generalitat amb veus de ‘assassí’ i ‘fora’. Les protestes han evidenciat que, al costat de l’homenatge, persistix el malestar de part dels assistents.
Este tribut de les institucions en una data marcada en la memòria col·lectiva s’ha sumat a l’abraç simbòlic que la societat valenciana va brindar dissabte passat en un acte celebrat en el Teatre Olympia de València. Un any després, el record s’ha fet present amb la lectura dels noms, la música i les flors, i amb la petició que el dolor es convertisca en compromís perquè no es repetisca una tragèdia com esta.
