Jorge Soriano, cap del Parc de Bombers de Sagunt que va estar en el Lloc de Comandament Avançat (PMA) de la Reva durant la DANA del 29 d’octubre de 2024, assegura que la sensació era de col·lapse i que resultava difícil donar prioritat a totes les emergències que arribaven.
Explica que eixe dia estava de reforç per fenòmens meteorològics adversos: l’alerta va passar de taronja a roja i, encara que en la zona nord hi havia tranquil·litat fins a migdia, la tempesta es va desplaçar de sud a nord. Amb els primers rescats va comprendre que la situació es complicava a Utiel i que seria necessari reordenar recursos sobre la marxa.
A la vesprada va ser mobilitzat al polígon El Oliveral, en Riba-roja, perquè hi havia persones aïllades per l’aigua, i després a Turís, on es va registrar el rècord de pluja amb més de 770 litres per metre quadrat. No va poder arribar a eixe destí pels talls i anegamientos en les vies.
Per la urbanització El Bosc ja no va poder passar ni cap avant ni cap arrere. Relata que va rescatar a una persona del seu vehicle quan estava a punt de ser arrossegada. Va desfer el camí i va tornar a la A-3 per a intentar arribar a Turís per la CV-50, però en arribar al barranc de Pèls l’aigua sobrepassava en un metre la carretera i va quedar atrapat al costat de dos autobusos i diversos cotxes, amb la pluja en augment.
Va sol·licitar mitjans, però els suports es van anar trobant rescats successius en l’A-3 i en els polígons de la Reva i el Oliveral, a més de la zona comercial de Bonaire. Quan van aconseguir la seua posició, el nivell de l’aigua en el barranc ja havia baixat.
En eixa zona es van comptabilitzar entre 40 i 50 cotxes. Van traure a gent dels vehicles, plens de fang i branques, i la van traslladar a un punt més segur, un Consum abans d’arribar al Bosc. Assegura que va acabar a les cinc del matí, gestionant l’afluència d’unes 150 persones: moltes van ser portades a les seues vivendes i una vintena va quedar a càrrec de responsables del supermercat fins al matí següent.
PMA durant mes i mig
Van muntar el PMA en la Reva, on ja actuaven l’UME, la Policia Local de Riba-roja i la Guàrdia Civil. Inicialment va ser un desplegament precari que es va anar enfortint amb millors ubicacions, instal·lacions i més personal. Es va seguir l’evolució de l’emergència fins a mes i mig després, quan el dispositiu es va desmuntar i es va unificar en la zona de Paiporta.
Impacte visual i col·lapse d’informació
Soriano rememora l’impacte visual del primer recorregut des del parc de Paterna fins a la Reva: per la A-3 només es podia avançar en ziga-zaga, amb camions a banda i banda, enderrocs, branques, arbres i fins a travesses de barreres de seguretat invadint la calçada. Diu que li donava la sensació d’estar en una zona de guerra i que, en arribar al polígon, tot estava destrossat: els carrers havien desaparegut, les naus estaven arrasades en materials i començava a notar-se l’olor del fang i dels productes deteriorats.
El que més recorda de la gestió és el col·lapse d’informació i la saturació en el PMA. Arribaven multitud d’avisos mentres havien de realitzar batudes en explotacions de tarongers per si hi havia víctimes. Assenyala que la sol·licitud de dades per a actuar els avassallava i que, en incorporar-se a gestionar a primera hora, el llistat de tasques feia molt difícil establir prioritats: des de qui no localitzava a un familiar fins a alcaldes que demanaven habilitar accessos en plena collita de la taronja. Encara que hi havia molts mitjans, conclou, la simultaneïtat i la dispersió d’emergències complicaven la priorització.



