Els espais culturals de les localitats afectades per la dana del 29 d’octubre de 2024 s’han anat recuperant de manera desigual. En estos 12 mesos, alguns equipaments han reobert i han représ la seua activitat, mentres uns altres continuen tancats o funcionant a mig gas per danys estructurals, pèrdues materials i tràmits que encara no han conclòs. L’impacte ha aconseguit a bandes de música, museus, teatres i llibreries, amb xifres que dibuixen un mapa irregular d’avanços i bloquejos.
A la regió conviuen dos realitats: la dels qui han pogut reconstruir part dels seus espais i programació, i la dels qui continuen depenent de solucions provisionals. Sobre la taula estan les pèrdues econòmiques i l’afectació laboral, però també la dificultat de recuperar locals específics —soterranis, magatzems i baixos— especialment vulnerables a les inundacions.
Bandes de musica sense local
En un territori amb 547 societats musicals, el colp de la riuada es va viure amb intensitat. Van ser afectades 23 societats musicals —amb 8.000 músics i 4.000 alumnes— i les pèrdues es van estimar en 5 milions d’euros. Moltes seus, situades en baixos o semisoterranis, van quedar negades i amb instrumental i arxius danyats.
La Societat Musical d’Algemesí va ser de les més perjudicades: el seu local d’assaig, en un soterrani, va quedar completament inundat i gran part dels instruments i el material van resultar danyats. Un any després han pogut recompondre el seu dia a dia gràcies a l’ajuda de bandes amigues, lutiers i la Federació, encara que seguixen sense local d’assaig i utilitzen un espai polivalent cedit per l’ajuntament, compartit amb nombroses associacions del municipi. El seu president, Vicent Girbés, resumix el sentir del col·lectiu: ‘Veiem el futur amb un poc d’incertesa, perquè moltes vegades el cor va més ràpid que els papers, i ara mateix l’embós està en la burocràcia‘. La intenció és reubicar als músics en un edifici polivalent als afores d’Algemesí, també afectat per la riuada, la qual cosa afig complexitat al calendari de retorn a la normalitat.
Espais culturals fins i tot tancats
Entre els museus, dos dels més colpejats —el Museu del Ventall d’Aldaia i el Museu de la Rellotgeria de Paiporta— van reobrir al gener de manera digital, dins del projecte de Museus Virtuals de la Mancomunitat de L’Horta Sud. El museu de Paiporta va recuperar el seu espai físic al maig, però el Museu del Ventall continua tancat: la dana va provocar la desaparició de quasi el 20% de la col·lecció i l’edifici roman a l’espera d’una rehabilitació integral de la planta baixa. Així i tot, s’ha aconseguit recuperar quasi la totalitat de les 222 peces danyades. El museu Antonia Mir de Catarroja, amb 260 obres donades per l’artista, continua tancat pels danys.
El colp a les arts escèniques ha sigut sever. L’associació AVETID xifra en 6 milions d’euros les pèrdues i calcula 771 persones afectades laboralment. El seu portaveu, Joanfra Rozalén, advertix: ‘Tenim espais que encara estaran afectats durant molt de temps, la majoria públics, perquè la destrossa va ser descomunal’, i remarca que els processos administratius ‘són molt exigents’. Alguns auditoris i teatres municipals van quedar danyats: el d’Aldaia va aconseguir reobrir al desembre, mentres que Catarroja i Paiporta no han recuperat encara l’activitat. La situació complica la programació i desplaça funcions a sales alternatives, amb costos afegits i agendes reordenades.
Les companyies i sales privades han patit a més la pèrdua de vestuari, escenografies i equipament tècnic. Eixe minvament ha obligat a cancel·lar gires i programes ja tancats, la qual cosa ha impactat en taquilles i contractes. Part d’esta fragilitat respon a una tendència prèvia: la pressió urbanística a València va espentar a moltes companyies a instal·lar-se en àrees metropolitanes com L’Horta Sud, on la concentració de naus i baixos les va fer més vulnerables a una riuada com la de 2024.
Les llibreries també han viscut un any costa amunt. De la llibreria Bufanúvols de Catarroja només va quedar un llibre en peus; quasi tres metres d’aigua van arrasar el local i la seua propietària va haver de mudar-se a un altre espai per a poder reobrir. ‘No estan les coses com jo voldria, però ja puc dir que estic en marxa’, afirma, i ha decidit conservar eixe únic exemplar com a ‘homenatge’ als qui van ajudar en els treballs de recuperació, especialment les persones voluntàries. A Benetússer, Somnis de Paper ha completat una remodelació total per a tornar a l’activitat; Librolandia només ha pogut adequar 60 dels 200 metres quadrats de la seua botiga, amb una assegurança que no cobria ni una tercera part dels danys i una reforma que suposa ‘molts diners’. Durant les obres, l’equip de Somnis de Paper i el seu soci va despatxar llibres en una antiga xarcuteria del mercat local i, ja de tornada, han organitzat un cicle de col·loquis en les setmanes prèvies a l’aniversari per a parlar d’aquells dies i del camí que la cultura encara recorre per a recuperar-se.
Un any després, el balanç és desigual: hi ha fites reeixides, com a reobertures i peces recuperades, i també assignatures pendents, com la rehabilitació d’edificis i la consolidació d’espais d’assaig i exhibició. La continuïtat de la reconstrucció dependrà de les obres en curs, de la cobertura d’assegurances i ajudes, i de la velocitat de la burocràcia, mentres el teixit cultural tracta de sostindre la seua activitat amb solucions provisionals.
