Investigadors de la Universitat d’Alacant han desenrotllat un dispositiu d’emmagatzematge extern que permet a microordinadors clàssics —Amstrad CPC, ZX Spectrum o Commodore, entre altres— tornar a funcionar com ho feien amb les seues disqueteres originals. La proposta se centra en reproduir amb exactitud tant l’accés a dades com l’experiència auditiva associada al capçal de lectura, un detall que molts usuaris identifiquen com a part essencial de l’ús d’estes màquines.
El sistema es presenta com una resposta directa a l’escassetat de disqueteres operatives i a les limitacions dels emuladors. Enfront d’eixes barreres, el nou equip s’acobla físicament a formats de 3, 3,5 i 5,25 polzades, i també admet targetes SD i memòries USB. Ho fa sense exigir modificacions en l’ordinador original ni reprogramar el microprogramari, la qual cosa evita riscos de danyar equips antics i preserva la seua autenticitat.
Segons el grup d’investigació REACT, liderat per la professora Teresa Pozo-Rico, el dispositiu ‘replica de manera fidel els senyals elèctrics i el comportament d’una unitat de disquet original’, i permet ‘executar programari antic exactament igual que fa dècades’. A diferència d’altres sistemes, afigen, ‘la solució manté la compatibilitat física exacta amb els diferents formats de disquet i recupera l’experiència auditiva original, un element clau per a l’autenticitat històrica i l’accessibilitat’.
La tecnologia integra un emulador de disquetera governat per un microcontrolador, una pantalla LCD, botons i un encoder rotatiu per a navegar pels arxius. Incorpora a més un altaveu que reproduïx en temps real el so del capçal i un LED que indica l’estat operatiu. Tot el conjunt s’allotja en una carcassa impresa en 3D que encaixa en el buit de la disquetera, de manera que l’aspecte i el maneig es mantenen familiars per a l’usuari.
Educació i conservació digital
El dispositiu està orientat a educació, museus i conservació digital perquè permet reutilitzar equips històrics sense alterar-los. Com resumix l’equip, ‘el dispositiu permet reutilitzar equips històrics sense alterar-los, la qual cosa resulta fonamental en contextos educatius, museogràfics i de conservació digital, on preservar la integritat del maquinari és una prioritat’. La interfície s’ha dissenyat per a ser senzilla i accessible, facilitant el seu ús també a persones amb discapacitat visual; en este context, la retroalimentació sonora i els controls físics contribuïxen a un maneig més intuïtiu.
Les proves de laboratori i de camp han confirmat la compatibilitat del prototip amb els principals models de microordinadors clàssics i l’estabilitat després de nombrosos cicles de lectura i escriptura. La protecció mitjançant patent i un nivell de maduresa tecnològica situat entre TRL 6 i 7 acosten la solució a la seua explotació comercial, obrint la porta a la seua adopció en projectes de retrocomputing, educació i accessibilitat.
En oferir suport per a mitjans moderns com a sD i USB, la càrrega de programes resulta més àgil i segura que amb disquets antics deteriorats, mentres que la compatibilitat física i la reproducció del so original mantenen l’experiència d’ús històrica. Esta combinació permet conservar el valor patrimonial dels microordinadors clàssics i, alhora, simplifica el seu manteniment i la seua posada en servici en exposicions i activitats formatives.
