L’ona de desinformació que va seguir a la DANA del 29 d’octubre no va ser un soroll de fons, sinó un factor que va intensificar l’emergència i va erosionar la confiança en les institucions. Així ho conclou un estudi conjunt de la Universitat Politècnica de València i la Universitat Internacional de València, que documenta com l’allau de continguts falsos va condicionar la percepció pública i va entorpir la gestió de la crisi.
Segons els autors, tres de cada quatre faules van ser fabricats intencionadament i el 75% es va propagar a través de xarxes com a X, Instagram o WhatsApp. La majoria apel·lava a emocions intenses —indignació, por o rebuig—, un ham que multiplica la visibilitat en entorns on l’algorisme prioritza el més viral. En un context d’incertesa i alta demanda informativa, este tipus de continguts desplaça les comunicacions fiables i augmenta la confusió ciutadana, la qual cosa complica la presa de decisions i la coordinació institucional.
L’anàlisi va revisar 185 notícies publicades entre el 28 d’octubre i el 17 de novembre de 2024 i va rastrejar 192 faules que van circular en els dies crítics. Entre ells, va destacar el rumor sobre l’aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on es va arribar a afirmar falsament l’existència de centenars de cadàvers. L’amplificació per part de influenciadores i personatges mediàtics li va donar un abast massiu en plataformes com Instagram o TikTok, exemplificant l’impacte de missatges emocionals en plena emergència.
Com es van propagar les faules
La investigació atribuïx part del problema a la lògica de les plataformes: els algorismes premien la interacció i no la veracitat, de manera que les peces més extremes s’expandixen primer. També detecta un vector preocupant dins del propi ecosistema mediàtic: el 28% de les faules es va originar o es va difondre des d’entorns periodístics professionals. Sota pressió i amb edicions accelerades, van fallar filtres editorials clau. Malgrat això, alguns mitjans i plataformes de verificació van actuar amb eficàcia per a corregir i desmentir, encara que sovint van arribar tard enfront del ritme de difusió.
L’estudi identifica a més narratives conspirativas reiterades: des de culpar al Govern de destruir preses suposadament vinculades al franquisme fins a acusar l’Agència Estatal de Meteorologia d’ocultar informació. Estes trames es nodrixen d’una mescla de sospita generalitzada i missatges dissenyats per a explotar el malestar social, la qual cosa reforça la desconfiança cap a organismes públics, científics i entitats del tercer sector com Càritas o Creu Roja. El resultat és un cercle viciós: com més gran és el descrèdit, més terreny guanya la desinformació.
Recomanacions de l’estudi
Els autors introduïxen el concepte de ‘diagonalismo’ per a descriure una estratègia que combina discursos d’extrema dreta amb missatges tradicionalment associats a l’esquerra, com la crítica a les elits o al poder institucional. En connectar amb audiències diverses des d’angles ideològics distints, esta tàctica amplifica el seu abast en moments de vulnerabilitat social. En la DANA, es va traduir en atacs simultanis a Govern, organismes científics i ONG, aprofitant la incertesa per a reforçar narratives de desconfiança.
Com a resposta, l’estudi planteja reforçar l’alfabetització mediàtica, millorar els mecanismes institucionals de comunicació en crisi i exigir major transparència i responsabilitat a les plataformes digitals. Assenyala que l’activació de perfils oficials en xarxes per a combatre les faules va resultar tardana i d’abast limitat, per la qual cosa recomana protocols àgils, missatges coordinats i aliances estables entre administracions, mitjans i equips de verificació.
La conclusió és clara: combatre les faules no és només una qüestió de dades correctes. Afecta a la salut pública i a la cohesió social, perquè en una emergència la informació fiable salva temps i recursos, i reduïx el pànic. Si no s’actua amb decisió, advertixen els investigadors, la pròxima crisi no serà únicament climàtica: també serà informativa.
