Un jubilat de 78 anys resident a Alacant va perdre tots els seus estalvis després de caure en una estafa de l’amor que va utilitzar imatges i vídeo generats per IA. Durant tres mesos va enviar 8.800 euros a qui creia ser una metgessa del Kazakhstan disposada a iniciar una relació i a viatjar a Espanya. La Policia Nacional li va confirmar finalment que la identitat era fictícia.
L’home, amb una llarga trajectòria laboral i una vida marcada per problemes d’addiccions i un dol recent, va començar a usar xarxes i xats per recomanació terapèutica per a reprendre la vida social. Vivia a Benidorm en una vivenda vinculada a la seua família política i travessava un període de soledat després de la defunció de la seua segona esposa en 2022, un context que li va fer més vulnerable als missatges afectius i a les promeses de companyia.
L’11 de novembre de 2024 va rebre un correu d’una dona que es va presentar com Ainur, metgessa de 43 anys del Kazakhstan. La comunicació es va mantindre per correu electrònic, amb intercanvi de fotos i missatges afectuosos. Malgrat l’advertiment d’un amic que va detectar senyals de perill, ell va confiar en la suposada relació i va trencar el contacte amb qui li va alertar, un aïllament típic en esta mena de fraus.
Escalada de peticions i falses urgències
A mitjan desembre, la dona va assegurar que viatjaria a Espanya, però va al·legar que li faltaven 2.000 euros per a completar el trajecte. Després d’eixe enviament, va demanar altres 2.000 i, després, va afirmar necessitar un depòsit bancari de 10.000 euros que suposadament exigia el Govern del Kazakhstan per a garantir el seu retorn. Esta seqüència encadena necessitats urgents i versemblants per a reforçar la confiança i normalitzar els pagaments, una tàctica habitual en les estafes romàntiques.
Per a atendre les demandes, el jubilat va vendre a un familiar la part del pis que tenia a Benidorm i va destinar el primer cobrament, 4.400 euros, íntegrament a la suposada metgessa. En total, en unes setmanes va arribar a transferir 8.800 euros, convençut que estava a punt de formalitzar la relació i de rebre-la a Espanya.
Quan semblava imminent la trobada, va prendre un autobús cap a l’aeroport de Madrid-Barajas per a arreplegar-la. En el trajecte, va rebre un altre missatge: l’havien detinguda al seu país per intentar traure una icona familiar considerada obra d’art, i havia de pagar una multa per a evitar la presó. Eixe nou obstacle, més dramàtic i amb pressió temporal, sol ser l’última espenta per a extraure més diners; en este cas, va activar les sospites de la víctima.
Confirmació policial i lliçó per a altres majors
L’home va acudir llavors a la Policia Nacional, on li van confirmar que es tractava d’una estafa. Les fotos i el vídeo que havia rebut no corresponien a una persona real: eren continguts generats amb Intel·ligència Artificial, una tècnica que permet crear rostres i escenes convincents i que dificulta la verificació d’identitat a simple vista.
Després de perdre els seus estalvis, el jubilat viu ara en un pis compartit amb altres tres majors a Alacant. Advertix als qui utilitzen xarxes i xats que desconfien de les peticions de diners, de les històries amb urgències i de les relacions que rehúyen la trobada en persona. Recomana comprovar la identitat cara a cara i demanar ajuda a familiars o a la policia davant el mínim dubte. La seua experiència mostra que, amb la IA, ni les fotos ni els vídeos basten per a garantir qui està a l’altre costat.