El cognom Redó va tornar a ressonar en el Santiago Bernabéu. Federico Redondo va ser titular amb l’Elx davant el Reial Madrid, 23 anys després que el coliseu blanc acomiadara al seu pare, Fernando. La coincidència del dorsal 5 i l’escenari va convertir la nit en un símbol per a una família associada a l’elegància i la jerarquia en el centre del camp.
Llegat de Fernando Redondo
Fernando Carlos Redondo va deixar una petjada inesborrable en el Reial Madrid. La seua història de blanc es va tancar de manera abrupta el 24 de maig de 2000 i el seu comiat definitiu de l’estadi va arribar tres anys després amb la samarreta de l’AC Milan. Entre els dos moments va quedar consolidat un migcampista únic que va convertir la seua manera de jugar en un referent per a tota una generació.
Allunyat del focus, entre l’Argentina i Espanya, Fernando va viure un moment especial amb el Reial Madrid-Elx: l’equip que va marcar la seua carrera enfront del club que va apostar pel seu fill després del seu pas per l’Inter de Miami. L’estampa va tindre un detall carregat de sentit: el 5 a l’esquena que al Bernabéu a penes va poder lluir el pare per qüestions de numeració.
Per a Fernando, el 5 no era només un dorsal, era la definició de la seua demarcació. Un 5 pur argentí: migcampista de potència física, capaç de sostindre el pes del centre del camp en solitari. Quan va arribar al futbol espanyol, després de brillar en Argentins Júniors, el va lluir al Tenerife. La seua personalitat per a manar i la seua qualitat tècnica van portar al Reial Madrid presidit per Ramón Mendoza a pagar 500 milions de pessetes (3 milions d’euros) pel seu fitxatge.
Li esperava Jorge Valdano en la banqueta i Manolo Sanchís portava el 5. En algun partit li ho va cedir, però quan LaLiga va canviar la normativa i la numeració va deixar de ser de l’1 a l’11 per als titulars, Fernando va haver de jugar amb el 6. Així i tot, el seu joc va continuar identificant-se amb eixe 5 que assenyalava el timó de l’equip.
En sis anys va disputar 228 partits i va liderar la conquesta de dos Copes d’Europa, dos Lligues, una Intercontinental i una Supercopa d’Espanya. Va convertir en art la demarcació de pivot defensiu: recuperador i organitzador alhora, imprescindible per a l’equilibri tàctic del Reial Madrid. Trencava línies en conducció amb la pilota pegada al peu, imposava la seua corpulència i l’ús dels braços en la protecció. Pura elegància.
El seu adeu, marcat pel fitxatge de Luis Figo que va catapultar a Florentino Pérez a la presidència, va ser dolorós per al madridisme. El Milan va posar 18 milions d’euros sobre la taula i el mateix Fernando ho va explicar així: ‘Florentino s’havia compromés en la campanya a portar a Figo, costava molts diners i el Milan oferia per mi 18 milions d’euros. Era molts diners per un futbolista de 31 anys. Em van dir que el club volia acceptar-la’, va assegurar després. A Itàlia, una greu lesió va truncar la seua trajectòria.
El dia de Federico al Bernabéu
Més de dos dècades després, el cognom va tornar a la gespa. Federico va intentar aportar criteri al joc de l’Elx en un escenari tan exigent com el Bernabéu, per moltes baixes que acumulara el Reial Madrid. La seua nit va quedar marcada per una falta sobre Brahim a la vora de l’àrea que va precedir al primer gol del rival.
Va jugar al límit en una altra acció amb Aurélien Tchouaméni, que va demanar penal després de sentir l’impacte quan anava a rematar. Va gaudir de 64 minuts fins a ser substituït i d’una experiència per al record en el temple on el seu pare és ídol.
Després de la trobada, el seu tècnic va ponderar el rendiment i, sobretot, l’actitud del migcampista argentí: ‘No va ser un dia fàcil per a ell. En la seua samarreta posava ‘Redó’ amb el ‘5’ al Bernabéu, fixa’t el que significa això. Fede té un mèrit enorme pel que està fent. Mai protesta, mai té una mala cara. És un exemple com a company i com a professional. Ja ve entenent millor les coses. Contra el Vila-real, quan va entrar, ho va fer molt bé. Tot el context hui no era favorable, però ha jugat bé, amb un bon desplegament. Estic content amb ell’, va assenyalar el seu entrenador.
