Una escultura d’Andreu Alfaro d’acer inoxidable i quasi sis metres d’altura presidix des d’ara l’entrada de la Fundació Bancaixa, en la plaça de Tetuan de València, després de la cessió de la família de l’artista. La peça pot contemplar-se a peu de carrer i convertix l’accés del centre en un punt de referència per a veïns i visitants.
Es tracta de ‘La porta de l’univers’, realitzada en 1983. Amb esta instal·lació, la Fundació Bancaixa busca aportar a la ciutat una nova fita cultural a partir de l’obra d’un dels grans noms de l’escultura europea del segle XX.
La col·locació de l’obra suposa, a més, el retorn d’Alfaro a este enclavament. En 2018 el mateix espai va acollir la peça pública ‘Homenatge a Plató’ (1970) dins de la retrospectiva ‘Alfaro. Laboratori de formes escultòriques’, que va revisar la seua trajectòria amb prop de 90 peces. La continuïtat reforça el diàleg entre l’edifici i el llegat de l’escultor.
Una peça de sis metres a Tetuan
El gran format i l’acabat en acer inoxidable situen l’escultura en l’escala de l’entorn urbà. Per material i concepció, està preparada per a romandre a l’aire lliure i per a ser percebuda des de diferents punts de la plaça. El seu títol remet a la idea de llindar, una cosa coherent amb la seua ubicació a l’entrada del centre.
La cessió de la família garantix l’exposició pública de l’obra i contribuïx a preservar i difondre el llegat d’Alfaro. Per a la institució, la presència estable de la peça reforça la seua programació expositiva dins i fora de les sales i amplia el contacte amb nous públics.
Un referent de l’escultura europea
De formació autodidacta, Andreu Alfaro (València, 1929 – Rocafort, 2012) va iniciar la seua activitat artística a la fi dels anys cinquanta i la seua producció va obtindre prompte reconeixement internacional per la crítica.
Va realitzar les seues primeres exposicions individuals en 1957 i 1958, va participar en la Biennal de Venècia en 1966, 1976 i 1995, i va mostrar el seu treball en fires de Colònia, Düsseldorf, Basilea, París o Madrid.
Entre els seus més de 50 exposicions individuals destaquen les retrospectives de 1979 en el Palau Velázquez del Parc del Retir de Madrid i de 1991 en l’IVAM; així com les mostres de 1989 a París, en la Galerie de France; de 2000 en Quadrat Bottrop, en el Josef Albers Museum; i de 2001 en Den Haag, Scheveningen, en el Museum Beelden aan Zee.
Amb quasi cent escultures públiques monumentals, la seua obra és present en nombroses ciutats d’Espanya, Alemanya i els Estats Units, entre elles Madrid, València, Barcelona, Burgos, Girona, Colònia, Magúncia, Frankfurt o Nova York. Va ser distingit amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1981), el Premi d’Honor Jaume I (1980) i la Creu de Sant Jordi (1982), a més del Premi Alfons Roig (1991). Eixe mateix any, ‘La Porta de la Il·lustració’, en l’avinguda de la Il·lustració de Madrid, va rebre el premi d’Urbanisme, Arquitectura i Obra Pública de l’Ajuntament de Madrid. En 2016 se li van concedir, a títol pòstum, el Premi Julio González i la Medalla de la Universitat de València.
