Una jutgessa de Paterna ha pres declaració este dilluns a Carolina Martínez, neta del regidor socialista José Manuel Murcia Martínez, en la causa oberta per la seua denúncia per assassinat i desaparició forçada de l’avi, afusellat al novembre de 1939. La diligència, practicada en el Jutjat d’Instrucció número 5, se centra en reconstruir els fets i a delimitar possibles responsabilitats, un pas que manté visca la via penal mentres s’explora també la reparació prevista per la Llei de Memòria Democràtica.
Durant l’interrogatori, la magistrada i la fiscal van recaptar records i testimoniatges familiars sobre la detenció, desaparició i posterior afusellament de l’edil, que va ser regidor d’Agricultura a Ayora, militant socialista i de la UGT. Tenia 47 anys quan va ser executat el 6 de novembre de 1939 en la paredassa de Paterna. Les seues restes van quedar en una fossa comuna del cementeri de la localitat fins a la seua exhumació en 2018, un procés que va permetre, tres anys després, la seua identificació mitjançant ADN després d’exhumar les restes d’una filla per a la comparació genètica.
Una querella per a conéixer la veritat
La querella, presentada per Martínez al maig de 2024, perseguix, segons arreplega l’escrit, ‘conéixer la veritat del succeït, determinar els responsables directes i indirectes i, si és el cas, processar-los’. Amb este moviment judicial, la família pretén que la investigació aporte un relat documentat dels fets i que es depuren eventuals responsabilitats individuals si n’hi haguera. L’obertura de diligències implica, a més, la possibilitat d’incorporar proves, com a testimoniatges o documents, que reforcen la cronologia i el context de la repressió patida.
El recorregut penal, no obstant això, s’enfronta a obstacles evidents pel temps transcorregut. La fiscal delegada de Memòria Democràtica i Drets Humans en la Fiscalia Provincial de València, Susana Gisbert, ha assenyalat que, en causes d’esta naturalesa, és molt difícil, pràcticament impossible, trobar a un responsable que seguisca amb vida i que la investigació pot resultar poc pràctica des del punt de vista processal, una circumstància que condiciona les expectatives d’un eventual enjudiciament.
Reparació moral a l’empara de la llei
Gisbert advertix, a més, que ‘Tampoc és el procés adequat per a establir una condemna a un règim, però la Llei de Memòria Democràtica contempla que els familiars de represaliats puguen obtindre reparació a pesar que el procediment penal siga finalment sobresegut bé per prescripció o per la Llei d’Amnistia; encara que no existixen massa precedents d’això’. En eixe marc, la via judicial pot concloure amb un acte o resolució motivada que, sense juí previ, qualifique els fets com a assassinat o execució injusta, reconeixent oficialment el mal.
En el cas de la família, que ja ha recuperat i identificat les restes del regidor, eixa resolució operaria com una ‘reparació moral’, que ‘és el que busquen la majoria de familiars’. L’aspiració és un reconeixement públic i jurídic de l’ocorregut i una reparació simbòlica que tancament un cicle obert des de 1939.
