Una manifestació convocada per organitzacions de solidaritat amb el poble palestí ha recorregut este diumenge els carrers de València i ha exigit la fi del genocidi a Gaza, un embargament integral d’armes a Israel i la ruptura total de relacions amb eixe país. La protesta ha posat el focus en la necessitat de decisions concretes per part del Govern espanyol i de la comunitat internacional.
Coincidint amb el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, 50 municipis de tota Espanya coordinats per la Xarxa Estatal de Solidaritat contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP) han celebrat marxes per a demanar a l’Executiu que, en paraules dels convocants, talle la seua complicitat amb els crims d’Israel contra el poble palestí. A València, milers de persones, segons l’organització, han secundat una mobilització que han descrit com la quaranté primera des que van començar els atacs d’Israel a Gaza, amb la participació de col·lectius com BDS País Valencià. La continuïtat d’estes convocatòries ha evidenciat un clima sostingut de protesta i un intent de mantindre el tema en l’agenda pública.
Els manifestants han denunciat els 78 anys de colonització, l’ocupació militar, l’apartheid i les polítiques de desposesión contra la població palestina, i han reclamat mesures concretes que posen fi a qualsevol forma de complicitat amb Israel. Sota lemes com ‘No més complicitat’, ‘Embargament d’armes integral ja’ i ‘Palestina serà lliure’, la marxa ha subratllat que el 29 de novembre commemora l’aprovació en 1947 del Pla de Partició de Palestina, definit pels organitzadors com una imposició colonial que va traçar fronteres sense el consentiment del poble palestí i va obrir la porta a dècades d’ocupació i expulsions.
Demandes i context històric
Durant la lectura del manifest, les entitats convocants han afirmat que encara no s’ha aplicat cap mesura efectiva que supose una ruptura real amb la complicitat institucional amb Israel, i han reiterat les seues principals exigències: la fi immediata del genocidi a Gaza, la retirada de les forces israelianes, l’entrada garantida d’ajuda humanitària i la investigació i juí de crims de guerra i de lesa humanitat. Estes reivindicacions han sigut presentades com un full de ruta polític i jurídic dirigida a les institucions nacionals i internacionals.
Així mateix, han demanat un embargament integral i retroactiu d’armes a Israel; la ruptura total de relacions diplomàtiques, econòmiques, acadèmiques, esportives i culturals; l’aplicació de sancions internacionals, i el suport a les causes obertes davant la Cort Internacional de Justícia i el Tribunal Penal Internacional. Segons els convocants, un embargament retroactiu implicaria revisar llicències ja concedides i detindre transferències en curs, mentres que la ruptura de relacions abastaria des d’acords institucionals fins a intercanvis acadèmics i esportius. El suport als procediments en la CIJ i el TPI s’ha plantejat com la via per a dirimir responsabilitats i reforçar la pressió internacional.
En el seu conjunt, la jornada ha enllaçat la commemoració del 29 de novembre amb la situació actual sobre el terreny, que els organitzadors han descrit com una Franja de Gaza devastada fins a convertir-la en un espai inhabitable i una Cisjordània sotmesa a agressions de colons armats i a ocupació militar. Des d’eixa lectura, han insistit que les mesures reclamades busquen frenar l’escalada i traduir la solidaritat en decisions verificables per part de les autoritats.
