A&D Real Time, amb el suport de la Universitat Politècnica de València, recupera mites, llegendes i relats populars de la Comunitat en format digital perquè continuen vius en els canals del segle XXI. Si Enric Valor va convertir l’oralitat en literatura amb les seues ‘Rondalles’, ara estes històries es transformen en cinema animat, narratives digitals i intel·ligència artificial, mantenint l’arrelament local i actualitzant el seu llenguatge.
La productora ja ha produït curtmetratges animats basats en llegendes valencianes com a L’Àngel d’Ayora, La llegenda de Manúrria (Sagunt), La serp de la Venda (Xeraco), La Mare de Déu de la Font (Vilallonga) i La Delicada de Gandia. Esta primera sèrie demostra que el patrimoni immaterial es pot traduir a codis visuals accessibles sense perdre la seua essència, obrint la porta a noves adaptacions i a públics que no havien tingut contacte amb estos relats.
Un enfocament digital i col·laboratiu
L’objectiu no és només conservar, sinó reactivar culturalment estes llegendes. Per a aconseguir-ho, l’equip combina investigació històrica i etnogràfica, treball amb especialistes locals, escriptura de guions, il·lustració, animació, música original i doblatge, integrant de manera crítica ferramentes d’intel·ligència artificial com a suport creatiu. Este flux de treball aporta rigor i, alhora, una posada en escena atractiva que facilita la comprensió i el gaudi intergeneracional.
Amb este enfocament, municipis xicotets amb recursos limitats poden produir peces audiovisuals de qualitat, convertint el seu patrimoni immaterial en continguts accessibles i compartibles, vàlids tant per a projeccions públiques com per a la seua circulació en xarxes socials i plataformes digitals. El resultat és una major visibilitat de les seues històries i materials reutilitzables en contextos educatius i culturals, afavorint que la comunitat es reconega en els seus propis relats.
Segons la productora, les peces ja produïdes han tingut acceptació social i circulen per WhatsApp i xarxes, recuperant la lògica original de la transmissió popular, hui accelerada per la viralitat i l’intercanvi quotidià. Eixe moviment d’anada i tornada entre pantalles i conversa comunitària funciona com una nova plaça pública, on les històries es comenten, es recomanen i es tornen a comptar.
Actualment es treballa en noves produccions sobre llegendes i relats locals d’altres municipis valencians, així com en iniciatives internacionals que apliquen la mateixa metodologia, la qual cosa estén l’abast del projecte i reforça el seu model de treball.
D’un projecte europeu a una futura spin-off
La iniciativa sorgix d’O-CITY, un projecte europeu impulsat des del Campus de Gandia de la UPV i finançat amb fons europeus, que permet crear una plataforma digital comuna per a investigar, documentar, georeferenciar i difondre patrimoni cultural, tant material com immaterial. Disposar d’eixa base tecnològica i metodològica facilita que els relats passen de l’arxiu a la pantalla amb criteris homogenis.
Després d’eixa etapa, va nàixer el subprojecte de cinema animat desenrotllat al costat de A&D Real Time, sota la coordinació creativa i audiovisual de Pedro Monteros Valdivieso. Esta direcció alinea els processos artístics i tecnològics perquè cada peça mantinga coherència narrativa i qualitat visual.
Destaca la col·laboració amb la Universitat Tècnica Particular de Loja (l’Equador), on ja s’han produït cinc curtmetratges animats sobre patrimoni local, amb més d’un milió de visualitzacions acumulades, i s’exploren nous projectes a Colòmbia, Xile i l’Equador. Eixa recepció confirma que el model és replicable i que el seu impacte pot transcendir l’àmbit local.
La inversió inicial del projecte europeu establix les bases tecnològiques i conceptuals d’O-CITY, mentres l’acompanyament de la UPV garantix continuïtat, rigor acadèmic i projecció com a model de transferència de coneixement i innovació cultural. El projecte es troba en procés de consolidació com spin-off universitària, un pas que pot aportar estructura empresarial per a escalar producció, atraure aliances i assegurar la seua sostenibilitat sense perdre el vincle amb la universitat.
