SEMAF ha convocat cinc jornades de vaga en Metrovalència i el TRAM d’Alacant durant este mes d’abril. Les parades afectaran totes les línies de València i Alacant els dies 16, 21, 23, 28 i 30.
Els trams horaris previstos seran de 7.00 a 10.00 hores, de 13.00 a 16.00 hores i de 18.00 a 21.00 hores. Amb esta nova convocatòria, el sindicat amplia els paros que ja va dur a terme en març pel malestar de la plantilla de maquinistes.
SEMAF sosté que el conflicte continua obert per la falta de resposta de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana a les seues propostes sobre seguretat operacional. També denuncia el bloqueig de millores professionals dins de la negociació del XIV conveni col·lectiu.
Trenta reivindicacions sobre seguretat i condicions laborals
El sindicat recorda que la convocatòria de vaga es basa en trenta reivindicacions traslladades a FGV dins de dos comissions de resolució de conflictes. De totes elles, deu fan referència a la seguretat operacional tècnica i vint al conveni col·lectiu.
Entre les principals demandes figuren el reconeixement professional dels maquinistes, una millor organització interna i mesures per a reforçar l’estabilitat del personal que ocupa llocs clau per a la seguretat. També plantegen impulsar una cultura justa i regular les borses d’ocupació temporal.
Segons exposa SEMAF, estes qüestions afecten tant el funcionament del servei com les condicions laborals de la plantilla. El sindicat considera que la situació actual no dona resposta als canvis que necessita la xarxa ferroviària autonòmica.
La mediació davant el TAL acaba sense acord
En el marc d’este conflicte, este dimecres s’ha celebrat una reunió de mediació davant el Tribunal d’Arbitratge Laboral de la Comunitat Valenciana. SEMAF assegura que va acudir a la trobada amb voluntat d’arribar a un enteniment, però afirma que FGV va rebutjar la proposta presentada.
El comité de vaga va plantejar traslladar a la comissió del conveni col·lectiu totes les qüestions incloses en la convocatòria. A canvi, demanava que FGV acceptara iniciar l’equiparació dels sistemes de seguretat ferroviària amb la resta de xarxes de l’Estat, al marge de l’administració responsable del servei.
Des del sindicat lamenten que no s’hagen assumit uns mínims per a avançar en l’acord. També contraposen esta situació amb l’evolució de la xarxa estatal, on sí que veuen avanços en normes, procediments i sistemes organitzatius orientats a reforçar la seguretat ferroviària.
