València Basket va imposar el seu pla des del salt inicial i va firmar un 93-81 d’autoritat davant un Barça sense Laprovittola, al qual li va costar trobar direcció i ritme. La superioritat local es va explicar per l’amplitud de recursos i per la irrupció final de Darius Thompson, que va sostindre i va tancar el partit quan van apuntar dubtes en l’últim quart. L’estrena ACB en el Roig Arena va arribar a més amb un ambient de gran cita, amb la graderia espentant des del 21-10 del primer parcial fins al tancament.
Un València més llarg i decidit
Pedro Martínez va sorprendre amb Nate Reuvers d’inici i l’ala-pivot va respondre sumant a prop i lluny del cércol. L’entrada de Brancou Badio va canviar el to del primer quart: un triple llunyà i un tap a Fall van encendre a la graderia i van disparar la bretxa. El Barça, sense el seu generador més fiable, va alternar a Juani Marcos i a Tomas Satoransky per a ordenar l’atac, però només quan va pujar línies en defensa va aconseguir frenar alguna cosa el cabal local. Eixe esforç va tindre premi momentani amb els tirs de Joel Parra, encara que la continuïtat no va arribar.
València, obligat a pensar més cada atac per la major activitat arrere del rival, va trobar llavors el tremp de Thompson per a no embossar-se. Amb el descans de Satoransky, el conjunt blaugrana va tornar a ser previsible i els locals van castigar: dos triples de Matt Costello i una canastra sobre la botzina de Jaime Pradilla van enviar el partit a l’intermedi amb una renda clara, 46-33, que va reflectir millor lectura i major encert coral. Fins i tot perfils defensius com Isaac Nogués van aportar en moments concrets, mostra d’una banqueta profunda.
Després de la pausa, les penetracions de Omari Moore i Kameron Taylor van obrir la defensa visitant una vegada i una altra, i De Larrea va alimentar a Sako en continuacions que van portar la màxima prop de la vintena. El Barça es va sostindre per ratxes, amb Will Clyburn com a vàlvula d’escapament i algun centelleig de Parra, però sense continuïtat interior. La sensació era que la rotació taronja imposava un ritme incòmode per a un rival al qual li faltava fluïdesa en la creació.
Thompson tanca el partit
Els triples havien permés a València mantindre el matalàs, però quan Marcos va prendre el timó i el desavantatge blaugrana va baixar per primera vegada de deu, va emergir Thompson. Amb encert i calma, va retornar confiança als locals, va desactivar l’intent de remuntada i va encendre la graderia molts minuts abans del final. La tècnica a Joan Peñarroya va certificar la impotència visitant i el tram final va quedar en mans del rellotge, amb el Barça tractant de maquillar la derrota i València gaudint del tancament.
En el repartiment anotador local va destacar el mateix Thompson, ben secundat per Reuvers, Sako, Costello, Pradilla, Moore i Taylor, mostra d’un pla coral que va desgastar al rival. En el Barça, Clyburn va ser el més productiu, amb aportacions de Parra, Shengelia i Hernangómez, insuficients sense una direcció continuada. L’única piga per als locals va ser un colp al braç dret de De Larrea que no va entelar la festa en un Roig Arena abarrotat i amb 14.818 espectadors, rècord d’assistència en una primera jornada de Lliga Endesa, a més del primer trobe ACB en la nova instal·lació després de la seua estrena europea.
