València Basket va arrancar la Lliga Endesa amb autoritat (93-81) i un pla coral que va desarborar al Barça des del salt inicial. En la seua estrena ACB en el Roig Arena i davant 14.818 espectadors, l’equip taronja va manejar el partit de principi a fi i el va cordar amb un tram final majestuós de Darius Thompson, decisiu quan van aparéixer els primers dubtes. L’absència de Nico Laprovittola va deixar al conjunt blaugrana sense una referència exterior clara, i la profunditat de banqueta local va marcar la diferència.
El quintet de Pedro Martínez va sorprendre amb Nate Reuvers prenent la iniciativa, alternant a prop i lluny del cércol. Prompte va quedar clar que el València tenia punts repartits: tots els que van entrar van aportar i fins a l’especialista defensiu Isaac Nogués va tindre el seu moment davant un rival desnortado. El guió que s’intuïa —exteriors locals contra interiors blaugranas— es va trencar d’inici: mentres Reuvers sumava, el Barça depenia de l’encert llunyà de Cale i Punter per a no despenjar-se.
L’impuls va arribar amb Brancou Badio, inicialment dubte. En la seua primera acció va clavar un triple llunyà i, tot seguit, va tapar a Fall per a incendiar la graderia. D’un 9-7 es va passar a un 21-10 que va obligar a Joan Peñarroya a parar el xoc. Tomas Satoransky va assumir la direcció per a donar més verticalitat al Barça, i Joel Parra va posar lluentor a la reacció amb tir exterior, però l’efecte va ser efímer: quan la defensa visitant va afluixar, València va recuperar el pols tirant del tremp de Thompson.
Amb Satoransky en la banqueta, el Barça va tornar a previsible, i dos triples de Matt Costello més una canastra sobre la botzina de Jaime Pradilla van segellar un descans còmode per als locals (46-33). El pas per vestuaris no va canviar la inèrcia: València va trobar vies d’aigua en la defensa rival amb les penetracions de Omari Moore i Kameron Taylor, i Sergio de Larrea va alimentar a Sako prop del cércol. La renda va traure el cap a la vintena, però Will Clyburn va sostindre als seus per a evitar la ruptura definitiva.
Els triples van mantindre a distància al València uns minuts, fins que Juani Marcos es va fer amb el timó blaugrana i la diferència va baixar per primera vegada de la desena. Va ser llavors quan Thompson va imposar la seua jerarquia: canastres clau, cap fred i un ritme que va buidar el depòsit de confiança visitant i va encendre el Roig Arena molts minuts abans del final. Una tècnica a Peñarroya va acréixer la impotència del Barça i el tancament va quedar en mans de la gestió del rellotge. El colp de Sergio de Larrea en el muscle dret va quedar com a únic asterisc de la festa taronja.
Rotació curta del Barça i avís amb el rebot
Després del xoc, Peñarroya va ser clar: en setmanes amb tres partits han de sumar jugadors a la rotació o tindran problemes. Va assenyalar els mals percentatges de tir malgrat generar molts llançaments —amb un segon quart especialment discret— i la falta de consistència arrere, a més d’un ús millorable de les faltes. Va subratllar que el seu rival va acudir 16 vegades més a la línia de tirs lliures i va admetre que l’atmosfera del Roig Arena va espentar a un València que va portar la iniciativa. Va reconéixer que la baixa de Laprovittola, unida a la de Juan Núñez, pes, però va demanar mirar als que estan i fer-ho millor.
Martínez celebra i assenyala el millorable
Pedro Martínez, satisfet pel triomf, va posar el focus en un punt a corregir: el rebot. Al seu juí, el Barça els va fer una trencadissa en el rebot ofensiu —va agafar el doble— i eixa lliçó ha de servir de cara al pròxim duel entre els dos en l’Eurolliga. Va recordar que, després d’un descans amb avantatge ampli, el rival va eixir amb el seu millor cinc en el tercer quart i els va dominar per moments. També va valorar el retorn de Badio després de lesió, encara curt de ritme i amb minuts controlats, i va fer broma amb el seu alt percentatge de challenges bestiars com un dia històric.
En el repartiment de protagonisme, Thompson va liderar a València amb 16 punts i un tancament excel·lent, ben secundat per Sako (13) i Reuvers (11), a més de les aportacions de Costello, Moore, Taylor i Pradilla. En el Barça, Clyburn (16), Parra (12) i Shengelia (10) van encapçalar l’anotació. La diferència real va estar en l’amplitud de recursos locals i en la gestió dels moments clau, on el València va exhibir més claredat i nervi competitiu.
