La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de València ha donat el vistiplau a la nova normativa urbanística que reforça l’ús residencial del 98% de les vivendes en cada barri i restringix de manera notable l’expansió dels pisos turístics. La proposta ha tirat avant amb els vots favorables de PP i Vox i el rebuig de PSPV i Compromís, i queda llista per a la seua aprovació definitiva en el ple municipal del 31 de març.
Amb esta regulació es modifiquen les Normes Urbanístiques del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per a ordenar els usos terciaris hotelers i els apartaments turístics. L’entrada en vigor de la norma posarà fi a quasi dos anys de moratòria en la concessió de llicències turístiques, una suspensió que es manté des de maig de 2024 per a evitar noves autoritzacions mentres s’elaborava este marc regulador.
El regidor d’Urbanisme, Juan Giner, ha defés que la moratòria ha sigut clau per a frenar la transformació de vivendes i locals comercials en allotjaments turístics. Segons ha explicat, si l’Ajuntament no haguera actuat a temps, molts comerços de barri i llars s’haurien reconvertit en pisos turístics, reduint l’oferta residencial i tensionando encara més l’accés a la vivenda a la ciutat.
Giner ha destacat que la nova ordenació garantix l’ús residencial del 98% de les vivendes de cada barri i protegix el comerç en totes les zones de la ciutat. En la pràctica, això significa que només una xicoteta part del parc de vivendes podrà destinar-se a ús turístic, la qual cosa limita la substitució de llars habituals per allotjaments de curta estada i dona prioritat als residents permanents.
Tres cadenats contra la saturació turística
El responsable d’Urbanisme ha subratllat que el text fixa tres nivells de protecció enfront de la saturació turística, definits com a cadenats administratius acumulatius. Només amb què un d’estos límits se supere, queda automàticament bloquejada la creació de noves vivendes turístiques en edificis residencials de l’àmbit afectat. D’esta manera s’agilitza el control municipal i s’eviten creixements desproporcionats en zones concretes.
El primer cadenat establix que el total de places turístiques de qualsevol tipus no podrà superar el 8% de la població empadronada en cada barri i districte. Això permet relacionar directament la capacitat turística amb el nombre de residents, per a impedir que l’allotjament vacacional desborde l’estructura urbana i els servicis pensats per als qui viuen tot l’any en la zona.
El segon límit fixa que, com a màxim, el 2% de les vivendes de cada barri i districte puga destinar-se a ús turístic. Així s’introduïx un topall clar sobre el parc residencial que pot reconvertir-se, preservant la gran majoria de pisos per a lloguer o propietat de llarga duració. Amb això es busca contindre l’efecte que la vivenda turística pot tindre sobre els preus i la disponibilitat de cases per als veïns.
El tercer cadenat se centra en la protecció del comerç local. La norma garantix que mai més del 15% dels locals en planta baixa de cada poma puga utilitzar-se amb finalitats turístics. Esta restricció pretén evitar que l’activitat comercial de proximitat siga substituïda per negocis bolcats quasi exclusivament al visitant, mantenint botigues, servicis i xicotets comerços que donen vida diària als barris.
A més d’estos tres nivells, la normativa fixa nous requisits urbanístics per als allotjaments turístics. Es limita la seua implantació a baixos i primeres plantes dels edificis i s’exigix que disposen d’un accés diferenciat des de la via pública. Estes condicions dificulten la transformació de vivendes en altura i reduïxen les molèsties a les comunitats de veïns, en separar els fluxos de residents habituals i turistes.
Segons ha ressaltat Giner, la combinació de topalls quantitatius i exigències urbanístiques convertix esta regulació en una de les més restrictives d’Espanya per a la creació de nous pisos turístics. L’objectiu és frenar la seua proliferació desordenada, garantir la convivència i equilibrar l’impacte econòmic del turisme amb el dret a la vivenda i la continuïtat de la vida de barri.
Reversion de vivendes turisticas a ús residencial
Un dels eixos de la nova normativa és la recuperació per a ús residencial d’aquells apartaments turístics que manquen de títol habilitant municipal. El text preveu que, una vegada entre en vigor, s’òbriga un termini d’un any per a facilitar que estes vivendes tornen al mercat residencial ordinari. Si no s’acullen a esta reversió, quedaran en una situació d’incompatibilitat urbanística que impedirà la seua activitat legal.
En paral·lel, la regulació contempla l’elaboració d’un pla d’inspeccions específic per a continuar perseguint les conductes il·legals vinculades als allotjaments turístics sense llicència. Per a reforçar este control se crearà el Cens Municipal d’Allotjaments Turístics (CATAV), una ferramenta amb la qual l’Ajuntament espera disposar d’un registre actualitzat de l’oferta i actuar amb major rapidesa davant possibles infraccions.
Durant l’actual legislatura, el consistori ha intensificat la lluita contra els pisos turístics irregulars. A més de la moratòria de llicències acordada al maig de 2024, s’ha multiplicat per sis la mitjana anual d’ordes de cessament d’apartaments il·legals. D’acord amb les dades aportades per Giner, s’ha passat d’una mitjana de 71 expedients anuals amb l’anterior govern municipal a 449 en l’etapa actual, la qual cosa reflectix un canvi de ritme en la inspecció i sanció d’estes pràctiques.
Aparcaments en altura a la Torre i ampliacion d’un hospital privat
La Comissió d’Urbanisme també ha aprovat de manera definitiva, en este cas amb l’abstenció dels grups de l’oposició, la modificació puntual del Pla Especial del Sector La Torre. Esta adaptació urbanística permetrà que els edificis que es construïsquen en esta pedania del sud de València compten amb aparcaments en altura, en lloc de situar-los a nivell de carrer o baix rasant.
L’objectiu és reduir el risc associat a les inundacions, després dels danys que va provocar la dana del 29 d’octubre de 2024 en esta zona. En elevar les places d’aparcament es busca protegir els vehicles i les instal·lacions enfront d’episodis de pluges intenses que poden negar les plantes baixes, un problema recurrent en àrees amb problemes de drenatge.
Finalment, la comissió ha secundat de manera unànime l’ampliació de l’hospital Casa de la Salut, un centre sanitari privat de la ciutat. Per a fer possible este creixement s’ha impulsat una modificació puntual del PGOU que ha de ser ratificada en el ple municipal. Esta actuació permetrà ampliar les instal·lacions de l’hospital i adaptar la seua estructura a les noves necessitats assistencials i de capacitat plantejades per la propietat.
