València celebra el 9 d’Octubre amb una multitudinària Processó Cívica i missatges de reivindicació

La tradicional Processó Cívica ha tornat a recórrer els carrers del centre de la ciutat de València acompanyada per nombrosos ciutadans que celebren el 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat, acompanyant la Reial Senyera. El recorregut reuneix, a més, representants de les diverses institucions, que han aprofitat per llançar missatges d'»autoestima» i «reivindicació».

La portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, ha estat l’encarregada en aquesta ocasió de portar l’emblema en un dels dies «més feliços de la seua vida política», ha remarcat.

«Sent moltíssima alegria, m’he emocionat un parell de vegades en la baixada i amb l’himne», ha confessat Robles abans d’iniciar el recorregut, al mateix temps que s’ha mostrat «amb ganes» d’oferir el seu esforç «a tota la gent que ha volgut vindre a gaudir».

Malgrat les ratxes de vent que bufaven aquest dimecres en territori valencià, la portadora ha comentat: «Farà vent, però nosaltres sempre hem guanyat València contra vent i marea i ho tornarem a fer».

Aquest any la processó ha recuperat el seu recorregut habitual, el més curt, que ha transcorregut per la plaça de l’Ajuntament, el carrer de Sant Vicent i la plaça de la Reina fins a arribar a la Catedral de València. El 2023 el seu itinerari es va modificar a causa de les obres que s’estaven portant a terme al carrer Sant Vicent.

El descens de la Senyera del balcó consistorial, puntual –a les 12.00 hores– i recte –no s’inclina davant ningú, segons la tradició–, ha transcorregut entre aplaudiments, pólvora i al so de l’himne de la Comunitat Valenciana, tancat per un gran ‘visca’, i l’himne d’Espanya, ambdós interpretats de nou per l’Escola de Tabal i Dolçaina Russafa. Després, l’emblema ha iniciat el seu recorregut acompanyat de la policia de gala i els tamborilers de la ciutat.

TE DEUM

Papi Robles ha portat la Reial Senyera durant la processó i, en el moment del Te Deum, no ha entrat a la Catedral i ha estat l’alcaldessa, María José Catalá, qui ha introduït la bandera al temple. A la porta dels Hierros l’esperava l’arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, qui s’ha dirigit als presents en valencià.

Benavent ha destacat que la fe que professen els cristians no els «allunya» de la societat, sinó que els fa «més germans de tots». Així mateix, ha assenyalat que aquesta jornada és «un dia d’alegria per a tots els valencians». «Un dia en què celebrem i recordem els nostres orígens i els cristians expressem alegria per lloar Déu. Hui li donem les gràcies per formar part d’un poble, per tota una història que ens ompli d’orgull a tots», ha manifestat.

D’aquesta manera, s’ha celebrat l’acte religiós per segon any consecutiu, ja que en 2023 es va recuperar després de vuit anys de l’últim, en el qual no han participat els edils dels grups municipals de Compromís i PSPV. A les portes de la Catedral també ha acudit un grup de militants de la coalició valencianista, acompanyats per una xaranga, a mode de protesta contra la introducció de l’ofici en la processó cívica.

L’alcaldessa Catalá, per la seua banda, ha subratllat que el 9 d’Octubre és «el dia de l’autoestima». «El poble valencià reivindica la seua autoestima, la seua forma de ser, la seua tradició, les seues costums i la seua cultura», ha defensat la primera edil, que també ha apostat perquè siga una jornada «de cordialitat». «Que tots els xiquets i xiquetes de la ciutat de València amb els seus pares, amb els seus avis, visquen aquesta jornada amb cordialitat, tranquil·litat i vegen com s’admira i com es professa la seua devoció especial a la nostra Reial Senyera», ha apostillat.

Així mateix, ha assegurat que és un dia «de lleialtat a Espanya», però al mateix temps «també de reivindicació». En aquest sentit, ha enfatitzat que tant la Comunitat com els municipis «necessiten un tracte just».

CANVI DE FINANÇAMENT MUNICIPAL

«No volem ser més ni menys que ningú. El que volem és el que ens toca a la terra valenciana i a la ciutat de València. Per tant, és un dia per reclamar un canvi de model de finançament, per descomptat, autonòmic, però que mai es faça si no és de la mà d’un canvi de model de finançament municipal», ha apuntat.

Ha incidit en que «les autoritats municipals i locals tenen un repte per davant» i «davant un Estat, el Govern espanyol, que vol trencar la caixa comuna i la solidaritat i que això pot perjudicar molt els nostres municipis, hem de dir que aquesta democràcia s’ha construït amb cordialitat, tranquil·litat, solidaritat, però també amb justícia, i la justícia passa per reivindicar, per no passar pels privilegis d’uns quants en detriment de molts i per reivindicar una nova finançament del model municipal». «Però mai privilegis que trencarien la caixa comuna i el principi de solidaritat del nostre Estat», ha insistit.

En aquest punt, ha mostrat el seu convenciment que València «ha de alçar la veu i ha de ser molt ferm en aquesta reivindicació», ja que és «una de les ciutats espanyoles més importants i que més pot patir esa discriminació que pot ocasionar el cupo català o qualsevol privilegi». «València està per damunt de tot i de tots», ha tancat.

«CIUTAT DIVERSA I PLURAL»

Per la seua banda, la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha ressaltat el caràcter de València com a «ciutat diversa i plural». «La ciutat que hui ix al carrer per acompanyar la Senyera, que anirà a l’Entrada de Moros i Cristians, que anirà també a reivindicar. Aquesta és la València que volem i la València que ens representa a tots i totes. La València que ahir també commemorava el nostre gran poeta, que és Vicent Andrés Estellés. Aquesta és també la València que volem reivindicar cada dia», ha enumerat.

«Però també –ha continuat– la València que té problemes per adquirir un habitatge. Una ciutat en què ja han dit els valencians i les valencianes que els preocupa el seu futur i el seu habitatge. També és un dia per reivindicar els serveis públics bàsics que necessita la ciutadania per garantir una qüestió fonamental, que és la igualtat d’oportunitats de les dones, dels joves, dels que més ho necessiten. D’aqueixes persones que viuen a Orriols, Rascanya, Campanar, Patraix, al centre, on siga… en una ciutat com és València, en una comunitat com és la nostra, que és gran, que és plural i que és diversa».


La marxa ha transcorregut sense incidents destacables, segons han confirmat fonts policials, i la gran majoria dels ciutadans han participat en aquesta jornada festiva amb aplaudiments i vítores. Un grup minoritari ha increpat al pas de la comitiva de Compromís i a l’exalcalde de València, Joan Ribó.

Entre altres autoritats que han pres part en l’acte, també han estat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el president del Senat, Pedro Rollán, i els representants de les diverses formacions del consistori valencià.

Després de finalitzar l’acte religiós, cap a les 13.25 hores, ha continuat el recorregut i a les 13.50 hores la comitiva ha arribat al Parterre –després de desfilar per la plaça de l’Almoina, carrer de la Barcella, plaça de la Reina i carrer de la Pau, fins a arribar a la plaça d’Alfons el Magnànim–, on s’ha celebrat l’ofrena floral tradicional davant de l’estàtua del rei Jaume I en un solemne silenci, han tornat a sonar els himnes i s’ha tornat a fer un fort aplaudiment.

La Processó Cívica ha reanudat el seu pas per Pintor Sorolla, Barques i plaça de l’Ajuntament, on finalment, cap a les 14.25 hores, la Reial Senyera ha ascendit fins al balcó del consistori. L’acte ha finalitzat amb el disparo d’una ‘mascletà’, a càrrec de Pirotècnia Turís.

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.