València ha arribat a un punt de no retorn en matèria de vivenda i ha entrat en una emergència residencial estructural després d’una dècada de decisions errònies, inacció i un relat polític desconnectat de les dades, segons l’informe del quart trimestre de 2025 de la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV).
El document ha descrit una cronificació del problema, no un esclat sobtat, i ha subratllat que la substitució de l’anàlisi tècnica per la comunicació ha consolidat desequilibris que la ciutat ja venia arrossegant des de 2016, amb major intensitat des de 2019.
En l’obra nova plurifamiliar, el preu mitjà ha superat el ‘topall psicològic’ dels 4.000 €/m² i l’oferta disponible s’ha reduït a només 137 vivendes noves en tota la ciutat. La combinació de preus rècord i un estoc tan limitat ha estret l’accés dels compradors mitjans i ha desplaçat pressió cap a altres modalitats residencials.
El director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, ha advertit que quan una ciutat deixa de poder allotjar als qui la sostenen, el problema deixa de ser econòmic i es convertix en social, ‘i això és exactament el que està ocorrent a València’.
Els indicadors han sigut persistents: encariment sostingut, desaparició de vivenda protegida efectiva, contracció de l’oferta i augment de l’esforç de les llars. Res d’això ha resultat imprevisible, sinó que, en paraules de Cos-Gayón, és el ‘resultat directe d’haver ignorat durant anys un diagnòstic perfectament conegut’. Un dels elements ‘més nocius’ de l’última dècada ha sigut, segons l’anàlisi, la construcció d’un relat que ‘ha suplantat’ al coneixement: enfront de les dades, s’han difós missatges tranquil·litzadors, anuncis sense base tècnica i mesures pensades per al cicle mediàtic. ‘El relat crea una falsa sensació d’acció, però no construïx vivendes’, i ha servit ‘per a justificar polítiques que han agreujat exactament allò que deien combatre’.
Lloguer en retrocés
En el mercat del lloguer, l’absència d’una protecció efectiva als propietaris enfront de l’ocupació il·legal i la inseguretat jurídica ha provocat una retirada massiva de vivendes del canal tradicional. El resultat ha sigut una escassetat extrema, preus disparats i una expulsió accelerada de les llars més vulnerables del centre urbà cap a la perifèria o fora del terme municipal. ‘Legislar des de la por al propietari no protegix l’inquilí, l’expulsa del sistema’, ha resumit el director.
Hui el lloguer a València s’ha convertit en un mercat residual, fràgil i excloent no per un excés de demanda, sinó per la destrucció deliberada d’oferta. Eixa dinàmica ha deixat d’afectar només col·lectius tradicionalment vulnerables i s’ha transformat en una fractura generacional que espenta a jóvens, treballadors essencials i famílies de rendes mitjanes a buscar alternatives fora de la ciutat, amb la consegüent pèrdua d’arrelament i de diversitat socioeconòmica.
L’informe ha advertit que cada any sense actuar amb rigor no sols agreuja el problema, sinó que encarix de manera irreversible la seua solució. A este escenari s’ha sumat un creixement demogràfic accelerat per al qual ni el parc residencial ni les polítiques públiques han sigut dimensionats, la qual cosa intensifica les tensions sobre el preu i la disponibilitat.
Pla VIU i decisions estructurals
Sobre el Pla VIU de la Generalitat, que pretén impulsar 10.000 vivendes de protecció pública mitjançant col·laboració públic-privada, la Càtedra ho ha considerat una oportunitat per a iniciar una nova generació de vivenda assequible ja enguany. No obstant això, ha recordat que eixes vivendes no estaran disponibles abans de dos anys des del seu inici, per la qual cosa ‘no pot utilitzar-se com coartada per a negar l’emergència actual ni per a continuar retardant decisions estructurals’.
Entre les decisions prioritàries, l’informe ha instat a abandonar el relat i tornar a l’evidència: mobilitzar sòl per a ampliar capacitat de producció, sostindre en el temps un ritme de vivenda assequible que estabilitze preus, protegir jurídicament el propietari per a recuperar oferta de lloguer i revisar una fiscalitat que hui representa entorn del 31% del preu final de la vivenda. També ha demanat governar amb indicadors públics i verificables, de manera que el seguiment d’objectius i resultats evite nous desviaments.
La Càtedra ha reclamat a més una estratègia nacional, un pacte d’Estat que garantisca l’accés a la vivenda en un marc coordinat. València, conclou, ‘no ha arribat fins ací per mala sort, sinó per haver confós política de vivenda amb política de comunicació’.



