L’Ajuntament de València ultima una nova normativa urbanística que, en la pràctica, farà quasi impossible obrir nous apartaments turístics a la ciutat. El responsable d’Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, sosté que el text situarà a València entre les ciutats amb regles més restrictives per a esta mena d’allotjaments, amb l’objectiu de frenar la seua proliferació i la massificació turística en els barris.
Segons ha explicat el regidor, la regulació fixa que els apartaments turístics no podran superar el 2% del parc total de vivendes en cada barri i districte. Este topall pretén evitar que una part significativa de les vivendes es destine a l’ús turístic, la qual cosa reduïx l’oferta residencial disponible i pressiona a l’alça els preus del lloguer i la compra. Amb este límit, la presència d’estos pisos quedarà delimitada a una fracció minoritària del parc immobiliari de cada zona.
A més, la norma restringix de forma molt precisa on podran situar-se. Només es permetrà la seua instal·lació en baixos o primeres plantes d’edificis d’ús mixt i únicament si en el mateix replà no existix cap vivenda. També hauran de disposar d’un accés independent des del carrer, mitjançant escala i, si és el cas, ascensor, clarament separat del qual utilitzen els veïns. Amb estes condicions, l’Ajuntament busca reduir els conflictes de convivència i el tràfec constant de turistes en portals residencials.
La nova regulació també supedita l’obertura d’apartaments turístics als nivells màxims de saturació que es definisquen per als usos terciaris hotelers. Només podran autoritzar-se en barris o districtes que no hagen aconseguit eixos topalls, de manera que les zones ja saturades quedaran protegides enfront de noves llicències. L’equip de govern preveu portar esta regulació d’usos a la pròxima Comissió d’Urbanisme per a completar el marc normatiu.
Tres cadenats administratius
Giner ha detallat que la norma incorpora tres grans límits que funcionaran com a cadenats administratius en tots els barris, districtes i pomes de València, amb l’excepció de Ciutat Vella, que ja compta amb el seu propi pla especial. Quan s’aconseguisca qualsevol d’estos topalls, la creació de noves places turístiques de qualsevol tipus quedarà bloquejada de manera automàtica, la qual cosa reforça la idea que serà quasi inviable obrir nous apartaments turístics.
El primer cadenat fixa que el nombre total de places turístiques, sumant hotels, apartaments i vivendes d’ús turístic, no podrà depassar l’equivalent al 8% dels habitants empadronats en cada barri i districte. En vincular la capacitat turística a la població resident, l’Ajuntament pretén que no es dispare la pressió del turisme sobre determinades zones.
El segon llindar de bloqueig establix que només fins a un 2% del total de vivendes de cada barri i districte es podrà destinar a ús turístic. D’esta manera es reforça el caràcter residencial dels barris i es delimita l’impacte dels apartaments turístics en el mercat de la vivenda. Este límit es combina amb l’anterior per a controlar tant el nombre de places com la proporció d’immobles afectats.
El tercer nivell de protecció se centra en les plantes baixes de cada poma. En elles només es permetrà que fins a un màxim del 15% dels locals puga destinar-se a qualsevol tipus d’allotjament turístic quan la parcel·la tinga ús dominant residencial. Amb este cadenat es pretén protegir els xicotets comerços de barri i mantindre la diversitat comercial i de servicis, evitant que se substituïsquen de manera massiva per negocis lligats al turisme.
Pla d’inspecció i cens municipal
El regidor ha subratllat que la nova normativa no sols limita la creació de nous apartaments turístics, sinó que també reforça el control sobre els ja existents. Entre les principals aportacions incorporades després del període d’al·legacions figuren l’establiment de ràtios de saturació per barris i districtes, la creació d’un cens municipal públic d’allotjaments turístics i el disseny de mecanismes per a revertir apartaments a ús residencial.
Giner ha assenyalat que l’Ajuntament ha assumit o incorporat al text definitiu les peticions centrals de la Federació d’Associacions de Veïns en aquelles matèries on disposa de competències plenes. En canvi, s’han descartat el que qualifica com a propostes maximalistes dels grups de l’oposició, com la prohibició total de compatibilitzar usos residencial i turístic o la caducitat i prohibició de transmissió de llicències. Argumenta que estes mesures excedirien el marc legal aplicable i podrien comportar un alt risc de nul·litat.
Dins d’esta estratègia, una de les novetats clau és la posada en marxa d’un pla d’inspecció específic per a garantir la legalitat de l’activitat. L’objectiu és localitzar i clausurar els apartaments turístics que funcionen sense el corresponent títol habilitant municipal. Per a facilitar este control, es crearà el Cens Municipal d’Allotjaments Turístics (CATAV), en el qual només figuraran les activitats amb llicència en vigor, amb independència de la seua tipologia i categoria.
La norma també preveu el final de la moratòria per a la concessió de noves llicències que ha estat vigent durant quasi dos anys. Així i tot, s’establix un termini d’un any des de l’entrada en vigor de la regulació per a facilitar que determinades vivendes turístiques puguen transformar-se de nou en residencials, sempre que complisquen els requisits d’habitabilitat. Amb este mecanisme, l’Ajuntament busca recuperar part del parc de vivenda per a ús permanent i consolidar un model urbà més equilibrat entre turisme i veïnat.
