Les places oferides en vivendes d’ús turístic es van reduir en 31.500 entre febrer de 2025 i el mateix mes d’enguany en les principals ciutats espanyoles, la qual cosa suposa un descens del 8,8% segons les dades de Exceltur. L’aliança turística subratlla especialment la correcció a València i Alacant, on l’oferta conjunta baixa en més de 8.000 places, amb caigudes del 14,8% i del 18,3%, respectivament.
L’aliança turística subratlla especialment la correcció a València i Alacant, on l’oferta conjunta baixa en més de 8.000 places, amb caigudes del 14,8% i del 18,3%, respectivament.
Exceltur vincula este ajust al desplegament de la Finestreta Única Digital, una ferramenta que obliga al fet que cada anunci de vivenda turística incorporat a les plataformes incloga un número de registre. Esta exigència administrativa actua com a filtre, ja que dificulta la permanència d’allotjaments que no s’ajusten a la normativa, i està contribuint a depurar l’oferta detectant aquelles vivendes sense autorització o sense els requisits legals necessaris.
L’estudi, integrat en les previsions de Exceltur per a l’exercici, analitza les 25 ciutats espanyoles amb major presència turística. En conjunt, la capacitat mitjana de vivendes d’ús turístic se situa ara en 329.221 places, enfront de les més de 360.000 que es comptabilitzaven al tancament de febrer de l’any anterior. La diferència de més de 30.000 places reflectix un canvi de tendència després d’anys de forta expansió d’esta mena d’allotjament.
Ordenacion i control de l’allotjament turistico
En una roda de premsa, el vicepresident executiu de Exceltur, Óscar Perelli, va destacar que la retallada en les places de vivendes turístiques respon sobretot a la implantació de la Finestreta Única Digital, però també a l’esforç de molts ajuntaments i comunitats autònomes per ordenar l’oferta. Segons es desprén de la seua anàlisi, les administracions han intensificat la vigilància i l’aplicació de normatives específiques, la qual cosa està limitant la proliferació d’allotjaments que competixen de forma desregulada amb la planta hotelera tradicional.
Exceltur posa com a exemple el cas d’Eivissa, on el descens percentual és el més pronunciat de totes les ciutats analitzades. En esta illa, la caiguda aconseguix el 70,5%, fins a quedar en 447 vivendes turístiques. Este ajust tan intens reflectix, segons la interpretació de l’aliança, l’aplicació de mesures restrictives molt severes sobre una base d’oferta que ja havia sigut retallada en etapes anteriors.
A Palma també es registra una retallada de gran magnitud, amb un descens del 37,9% que deixa la xifra en 3.585 cases destinades a ús turístic. En els dos destins, el missatge que extrau Exceltur és que els successius marcs reguladors han anat estrenyent el marge per a l’allotjament considerat intrusiu, és a dir, aquell que irromp en zones residencials o tensionadas sense complir els requisits urbanístics i turístics establits.
En el cas de Madrid i Barcelona, les dues grans ciutats amb major pes turístic del país, la correcció és també rellevant en termes absoluts. Madrid comptabilitza 70.106 places i Barcelona 64.842, amb descensos del 10,8% i del 5,2%, respectivament. Esta reducció combinada suposa l’eliminació de més de 12.000 places en l’arrancada de l’any i apunta a una certa contenció del creixement de les VUT en els grans nuclis urbans.
L’informe destaca igualment les correccions a València i Alacant, on la caiguda de les vivendes turístiques aconseguix el 14,8% i el 18,3%. Entre les dos ciutats es perden més de 8.000 places, un ajust que Exceltur interpreta com a resultat d’una major efectivitat dels instruments d’ordenació i control de l’allotjament turístic. En la pràctica, això es traduïx en una depuració dels registres i en un reforç de les inspeccions, la qual cosa reduïx el marge per a l’oferta irregular.
El descens percentual mes acusat
Més enllà dels grans destins, Exceltur observa descensos molt intensos en altres ciutats del nord. la Corunya anota una caiguda del 38,6%, fins a comptabilitzar 1.576 places d’esta mena d’allotjament, la qual cosa suposa una correcció notable si es té en compte la grandària relativa del seu mercat turístic. Santander, per part seua, registra un retrocés del 24,5%, situant-se en 3.506 places de vivendes d’ús turístic.
Enfront d’este patró general d’ajust, només tres de les 25 principals ciutats analitzades mostren lleugers augments en la seua oferta de places en vivendes turístiques. Es tracta de Màlaga, amb un creixement del 1,6%, Sevilla, amb un 1,1%, i Granada, amb un 0,3%. No obstant això, Exceltur assenyala que fins i tot en estos casos el ritme d’expansió és cada vegada més contingut, la qual cosa suggerix un canvi de cicle progressiu i una tendència cap a un major control de l’allotjament turístic en tot el territori analitzat.
En conjunt, l’aliança turística interpreta les caigudes registrades com una revalidació del compromís de les administracions amb la contenció de l’oferta alojativa intrusiva. No obstant això, advertix que estos descensos es produïxen sobre nivells que ja havien sigut retallats en fases reguladores anteriors, per la qual cosa l’impacte actual se suma a una trajectòria prèvia d’ajustos i restriccions sobre les vivendes d’ús turístic.
