Vicente Moreno, entrenador valencià i natural de Massanassa, va ser un dels damnificats per la dana del 29 d’octubre de 2024. Un any després, assegura que la normalitat s’ha anat obrint pas, si bé encara queden senyals que costarà esborrar. Aquell dia el va viure a distància, a Pamplona, quan entrenava a Osasuna: va seguir per videotelefonada com l’aigua guanyava terreny en la seua vivenda familiar mentres els seus fills buscaven resguardar-se en la planta superior.
Hores d’angoixa van donar pas al retorn i a la tasca de llevar fang i avaluar danys. Les plantes baixes com la seua van ser de les més castigades: l’aigua va arrasar estris i estructures, i molts veïns encara no han pogut tornar a les seues cases. Comerços a peu de carrer romanen tancats i alguns propietaris han optat per no rehabilitar els seus baixos davant l’abast de les obres i el cost econòmic, una decisió comprensible quan les prioritats passen per assegurar sostre i estabilitat.
Seqüeles i por persistent
En passejar per Massanassa s’aprecien persianes amb xapes, locals buits i edificis on els ascensors seguixen sense funcionar. El propi alcalde li va traslladar que faran falta entre quatre i cinc anys per a recuperar el pols previ al temporal. L’afectació no es limita al municipi: més de 70 localitats van patir la riuada, amb un impacte que encara condiciona la vida diària i els ritmes de recuperació de cada barri.
El col·legi Luis Vives, al qual va acudir de xicotet, es va esfondrar i ara les classes s’impartixen en barracons instal·lats en el poliesportiu. Esta solució provisional manté l’activitat educativa, però implica canvis de rutina per a les famílies i obliga a conviure amb espais temporals durant cursos sencers, un recordatori constant de l’ocorregut per a diverses promocions d’alumnes.
A les pèrdues materials se suma el colp emocional. Moreno percep ferides obertes i una por que reapareix amb cada avís meteorològic. Les alertes roges o taronges s’han convertit en sinònim de tensió i de converses monotemàtiques sobre possibles inundacions, reparacions i tràmits. Així i tot, destaca que l’episodi ha unit als valencians i ha reforçat la solidaritat entre veïns, amics i famílies, una xarxa que va ser clau en les primeres setmanes i continua sostenint la recuperació.
En eixe context, reivindica l’esport com a palanca de normalitat. Valora especialment el Torneig Tornem, previst per al 26 d’octubre en l’estadi que porta el seu nom a Massanassa. Impulsat per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, reunirà pedreres de Llevant, València, Vila-real, Elx, Castelló i a la selecció valenciana sub-12 en categories masculina i femenina. Més enllà de la competició, subratlla la seua capacitat per a recompondre vincles i retornar a xiquets i famílies espais de trobada i alegria compartida.
Instal·lat a Catar, on dirigix a l’A el-Wakrah, el tècnic explica que el canvi cultural i professional ha sigut exigent, però enriquidor. L’equip ha iniciat bé la temporada i marxa quart, encara que recorda que en futbol tot pot canviar en dos setmanes i preferix mantindre la prudència mentres treballa per a millorar.