La Associació Víctimes de la dana 29 d’octubre de 2024 ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que no aplique l’aforament al expresident de la Generalitat Carlos Mazón i que permeta investigar-lo en el Jutjat de Catarroja per la gestió de l’emergència. La petició s’ha presentat per a adherir-se a l’exposició raonada elevada per la jutgessa instructora de Catarroja, i subratlla que el fur que conserva per la seua acta de diputat no hauria d’operar en este procediment al no tractar-se d’actes vinculats a la seua labor parlamentària.
Segons l’escrit, l’aforament vigent de Mazón deriva de la seua condició actual de diputat per Alacant i, per tant, només acolliria actuacions pròpies d’eixa funció. L’acusació popular cita com a referència la resolució recent del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura que va rebutjar l’aforament del líder socialista Miguel Ángel Gallardo per adquisició sobrevinguda. A partir d’eixe precedent, les víctimes sostenen que una interpretació restrictiva del jutge predeterminat per la llei permet acordar la inaplicabilitat del fur en este cas.
L’associació qualifica com a possible frau de llei el manteniment de la condició d’aforat si impedix que s’investiguen fets aliens a l’activitat parlamentària, i es pregunta si l’iter seguit per Mazón pot encaixar en eixa figura. Afig que l’exposició raonada de la instructora ‘no deixa escletxa per a no implicar el expresident en els fets que s’investiguen’. També argumenta que el fur actual vulnera principis constitucionals com la igualtat processal, la tutela judicial efectiva, el dret al jutge natural i el dret a la doble instància.
Debat sobre el fur autonòmic
En el seu escrit, l’acusació recorda que l’aforament s’ha convertit en un debat de gran importància jurídica i polític i que sis comunitats autònomes ho han suprimit per a diputats i governants regionals, encara que no és el cas de la Comunitat Valenciana. Al seu juí, mantindre este privilegi processal desplaça la competència a tribunals superiors i condiciona el desenrotllament de la instrucció.
La part personada remarca que s’ha arribat a este tràmit per la voluntat de l’aforat, en haver refusat fins a tres ocasions declarar durant la instrucció. Eixa negativa, interpreta l’acusació, revelaria un interés en què siga el TSJCV, com a fòrum especial, qui decidisca sobre la seua eventual responsabilitat penal en lloc del jutge predeterminat per la llei.
Davant la possibilitat que el tribunal superior acceptara només la causa respecte de Mazón, l’acusació dubta que la seua conducta tinga entitat pròpia aïllada de la resta d’investigats. Recorda que, en la seua concepció clàssica, l’aforament és una prerrogativa temporal lligada a l’adquisició i pèrdua del càrrec, però existixen suposats en els quals es conserva després del cessament. En eixa línia, cita que el Tribunal Suprem es va considerar competent per a continuar l’enjudiciament de l’exministre Ábalos malgrat la seua renúncia a l’acta, com a exemple de com la competència pot mantindre’s per a evitar ruptures processals.
Peticions i relat de les víctimes
L’associació inclou en l’escrit la relació de víctimes mortals els familiars de les quals representa i assenyala que moltes van morir abans que sonara l’avís a la població a les 20.11 hores. En un passatge especialment contundent afirma: ‘No van morir per la depressió aïllada en nivells alts, no van morir per les conseqüències d’un fenomen meteorològic, van morir per la nefasta i negligent gestió d’una emergència climàtica. Per una aclaparadora i total desistiment de les funcions del president de la Generalitat Valenciana en la coordinació i presa de decisió de mesures per a protegir la població’.
De manera subsidiària, l’acusació demana que, si el TSJCV manté la competència, acorde incoar causa penal contra Mazón per homicidi i lesions per imprudència greu i ho cite com investigat. Amb esta petició alternativa, pretén que la causa avance i s’aclarisca l’òrgan instructor sense deixar la investigació en uns llimbs competencials.
