Un gol de Víctor Muñoz en el minut 10 col·loca a Osasuna per davant al descans davant l’Elx (1-0). L’extrem va aprofitar un robatori en camp rival per a armar un derechazo que va entrar per l’esquadra d’Iñaki Peña. Amb l’avantatge, l’equip navarrés va manejar la primera mitat amb més arribades i sense sobresalts arrere; Sergio Herrera no va tindre intervencions en els primers 45 minuts.
Osasuna va eixir intens, tancant línies i negant espais per a impedir les transicions visitants. Quan va recuperar, va donar continuïtat a la possessió amb passades curtes, buscant obrir el bloc rival i trobar l’àrea amb paciència. El gol primerenc va reforçar eixe pla: control del ritme, poca exposició a pèrdues perilloses i una pressió immediata després de cada pèrdua que va tallar qualsevol intent de rèplica.
Claus de la primera mitat
L’Elx no va trobar comoditat. Li va costar connectar el seu centre del camp amb la zona de rematada i va acabar acumulant més minuts en camp propi que prop de l’àrea de Sergio Herrera. Al no aconseguir seqüències llargues de circulació, les seues arribades van ser esporàdiques i sense trets que exigiren al porter local. Amb el pas dels minuts, el ritme va baixar i els dos conjunts es van mesurar amb respecte, prioritzant no concedir abans que accelerar.
La diana, primer gol de l’extrem català, va condicionar el guió: Osasuna va tindre marge per a dosificar esforços i seleccionar quan mossegar a dalt, mentres l’Elx va quedar obligat a ajustar línies i altura de pressió després del descans. Si els visitants avancen metres per a buscar l’empat, els locals podrien trobar espais a l’esquena per a transitar amb perill. En qualsevol cas, el 1-0 a l’intermedi reflectix la major claredat dels navarresos i l’absència d’ocasions del conjunt il·licità.
