A Espanya, quinze comunitats autònomes acullen menys menors migrants no acompanyats del que els correspondria en funció de la seua població total. Esta situació es manté si se sumen tots els menors no acompanyats que es troben al país i es distribuïxen conforme al nombre d’habitants de cada territori.
Les dades oficials revelen que Andalusia, Comunitat Valenciana i Galícia presenten les diferències més significatives, amb un dèficit de 1.372, 1.216 i 620 menors respectivament, en comparació amb el que hauria de correspondre’ls segons la seua població. En contrast, Canàries i Ceuta destaquen per acollir un número molt major a l’esperat, amb diferències positives de 4.848 i 499 menors respectivament.
Per a calcular esta distribució, el Govern ha establit que la capacitat ordinària del sistema d’acolliment nacional és de 32 menors per cada 100.000 habitants. Este indicador és fonamental per a definir quan una comunitat pot sol·licitar a l’Executiu que declare una contingència migratòria i comence a realitzar derivacions de menors entre territoris.
La Comissió Sectorial d’Infància i Adolescència
La Comissió Sectorial d’Infància i Adolescència, presidida pel secretari d’Estat de Joventut i Infància, Rubén Pérez, va analitzar estes dades en una reunió recent. En esta trobada, les comunitats autònomes van expressar diferents postures sobre el consens en esta matèria, evidenciant tensions polítiques i judicials, especialment amb comunitats governades pel Partit Popular que han recorregut el sistema davant el Tribunal Constitucional.
Afirmacions sobre la taxa de menors
Pérez va afirmar que la taxa proposada de 32 menors per cada 100.000 habitants és assumible tant des del punt de vista pressupostari com de les polítiques públiques. A més, esta taxa servirà per a determinar quan és possible activar la declaració de contingència migratòria i serà un criteri rellevant per al finançament estatal destinat a l’acolliment.
Capacitat actual per sol·licitar la declaració
Actualment, Canàries i Ceuta serien les comunitats amb capacitat per a sol·licitar esta declaració i començar a realitzar trasllats de menors. S’estima que al voltant de 4.400 jóvens es traslladaran des dels dos territoris a altres regions del país durant l’estiu, si bé encara no s’han definit els destins específics basats en criteris addicionals.
Tragèdia a El Hierro i urgència d’actuar
El secretari d’Estat va fer referència a la tragèdia recent a El Hierro, on una piragua va bolcar, causant la mort de set persones i la desaparició d’un bebé, ressaltant la urgència d’actuar amb consens però també amb fermesa davant la realitat migratòria.
Posició del Govern davant la situació
El Govern insistirà a buscar acords, encara que va advertir que el reial decret llei vigent continuarà en funcionament i que els trasllats de menors començaran pròximament segons el que es preveu.
Este escenari evidencia la complexitat i la necessitat de coordinació efectiva entre les comunitats autònomes per a gestionar l’acolliment i protecció de menors migrants no acompanyats, garantint els seus drets i benestar dins del sistema espanyol d’acolliment.
Perspectives futures i desafiaments en la distribució de menors migrants
La gestió de menors migrants no acompanyats representa un desafiament constant per a les administracions. La busca d’un repartiment equitatiu i eficient, basat en indicadors objectius com la població, pretén alleujar la pressió sobre territoris amb majors arribades i millorar les condicions d’acolliment.
Les tensions polítiques i jurídiques reflectixen la diversitat d’opinions sobre la responsabilitat compartida, i com esta ha d’implementar-se de manera justa i sostenible. La coordinació entre el govern central i les comunitats és clau per a respondre adequadament a les necessitats dels menors i garantir la seua protecció integral.