El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha declarat que la situació actual del mercat immobiliari a Espanya no és una bambolla, sinó un marcat desequilibri entre l’oferta i la demanda que podria causar colls de botella econòmics.
Durant la presentació de resultats semestrals, Gortázar va destacar un creixement espectacular del 46,2% interanual en la nova producció d’hipoteques en el primer semestre. Encara que este ritme accelerat no és sostenible indefinidament, no s’espera un canvi de tendència a curt termini.
El desequilibri estructural entre la limitada oferta de vivenda i l’alta demanda persistix a Espanya, la qual cosa provoca que els preus seguisquen a l’alça. CaixaBank preveu un increment en el preu de la vivenda prop del 9% per a enguany.
Diferències amb la crisi immobiliària de 2007
A diferència de la crisi immobiliària ocorreguda fa 16 anys, l’actual situació mostra una menor contribució del sector residencial al PIB i una menor exposició del sector promotor i constructor en els balanços financers. En 2007, el sector representava prop del 12% del PIB i un 24% en els préstecs de les entitats financeres; ara eixos percentatges han baixat a un 6% en els dos casos.
Condicions financeres i accés a la vivenda
El sector financer espanyol manté hipoteques amb tipus d’interés notablement baixos, al voltant de 100 punts bàsics per davall d’Alemanya i 50 punts menys que la mitjana europea, facilitant l’adquisició de vivenda malgrat preus elevats.
Riscos econòmics lligats a la falta d’oferta
Gortázar va indicar que si no s’incrementa l’oferta de vivenda, podrien sorgir colls de botella en sectors clau, com l’hoteler, amb dificultats per a atraure mà d’obra per falta d’allotjament adequat.
No veiem risc de caiguda de preus ni enfonsament, però tampoc és sostenible un augment constant i infinit va afirmar. Va recalcar que la pujada ha de ser controlada per a evitar impactes negatius socials i econòmics.
Anomenat a la gestió eficient i consens polític
El directiu va emfatitzar la necessitat d’abandonar debats estèrils i populistes i va proposar aconseguir consensos entre les administracions públiques per a tractar el problema com una qüestió de gestió. Va assenyalar que cal eliminar barreres burocràtiques i agilitzar la posada a la disposició de sòl per a construcció.
A més, va assenyalar que la inversió principal ha de vindre del sector privat, encara que el sector públic té un paper complementari. Va demanar estabilitat reguladora i mesures que incentiven l’entrada de capital en el sector.
Evolució del marge d’interessos
Respecte al sector bancari, Gortázar va afirmar que el marge d’interessos sembla haver tocat fons després del desgast per les baixades de tipus recents. El marge va caure un 5,2% interanual en el semestre, però la caiguda s’ha alentit notablement en el segon trimestre, amb una disminució del 0,4% respecte al primer trimestre.
S’espera que el marge comence a créixer a partir d’este moment, la qual cosa millora les perspectives per al sector financer.
En resum, les declaracions de Gortázar reflectixen un panorama immobiliari a Espanya caracteritzat per una forta demanda enfront d’una oferta insuficient, amb implicacions rellevants per a l’economia i el sector financer, i amb un anomenat clar a la cooperació institucional i la gestió eficient per a evitar desequilibris majors.
